La meva primera reunió a CDC.
Les primeres eleccions municipals
La meva primera reunió a CDC
Poc després del Nadal de 1978, es començaven a preparar el que havíen de ser les primeres eleccions municipals democràtiques, que es celebraríen la primavera de 1979. Un dia vinguéren a casa en Jordi Riba i en Manuel Zarroca per proposar-li al meu pare d´encapçalar la llista de Convergència. Poc abans li havíen proposat els d´ERC.
El meu pare ho va acceptar, i només va posar com a condició mantenir-se com a independent. A casa vam viure aquesta proposta amb satisfacció.
El primer dia que el meu pare havia d´anar a una reunió de CDC, un dilluns al vespre, em va dir : Alfons, em vols acompanyar?.
Tenia 14 anys. Vaig anar a aquella reunió. No vaig deixar d´anar-hi cap setmana. Em vaig comprometre absolutament. Tothom em va acollir amb molta estima. Mai més he deixat de fer política.
Tenia 14 anys, però em vaig integrar plenament al Comitè Local de CDC. Participava com tothom, procurava treballar com el que més i observava tots els detalls amb molta atenció. Vaig conéixer gent que mai he deixat d´apreciar, en Manuel Zarroca, en Jordi Riba, l´Àngela Miquel, l´Ernestina Planas, en Manuel Sauló, en Jaume Costa,en Joan Grau, l´Antoni Morral (pare), les germanes Cabús, l´Arsènia Albinyana,en Jaume Maranges,els germans Costa, en Joaquim López i tanta i tanta gent que treballava i treballa, encara,moguda bàsicament per la idea de servei a Catalunya.
Les primeres eleccions municipals
Van arribar les eleccions municipals i vam viure una campanya intensa. Va ser la meva primera campanya electoral. Recordo que em vaig aprimar alguns quilos, i que en campanyes següents em passava el mateix. Penjàvem pancartes, enganxàvem cartells cada nit, repartíem els fulletons porta a porta….en fi, fèiem campanya com es feia en aquell temps.
Vam ser molt innovadors, dissenyant unes banderoles de plàstic impreses en blanc i negre amb la cara i el nom de tots els 25 candidats. Les va imprimir una empresa d´estampació de Ripollet i els ferros per penjar-les ens els va fer un ferrer, comercialment aquest producte encara no existia.A més dels ferros (que no van anar gaire bé), també fèiem pancartes amb les banderoles de diversos candidats. Cada tarda, en sortir de l´institut jo anava al Bar Grau, i amb el malaguanyat Joan Grau preparàvem el material que aquella nit penjaríem. Pensàvem a cada barri, quines podíen ser les persones més conegudes, i fèiem les pancartes amb totes les cares.D´aquest fet m´ha quedat sempre la obsessió de donar protagonisme a tots els candidats quan arriben unes eleccions.
Vam construir, també, una caseta de fusta (no existien les carpes desmuntables!), que anàvem instal.lant per places, festes i esdeveniments. Aquesta caseta pesava molt, i l´havíem de moure entre moltes persones.
Van passar les eleccions i Convergència va treure 4 regidors. El PSC-PSOE 8, el PSUC 7 i la UCD 2. Fora van quedar L´Entesa per Cerdanyola, l´ERC, els Veïns de Cerdanyola i els Comunistes de Catalunya.
Es va constituir el govern municipal, seguint el que en aquells temps es deia “Pacte de Progrés” (Socialistes, PSUC i CDC). El meu pare va assumir la responsabilitat de la regidoria de Governació, i l´Àngela Miquel, els esports.
La primera decisió del meu pare va ser canviar el nom de la regidoria i anomenar-la Ciutadania. Tota una declaració de principis, de quin paper volia que jugués la Policia Local i el conjunt de l´administració en aquella nova etapa democràtica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jordi Pujol, en el primer volum de les seves memòries critica els “pactes de progrés” en els ajuntaments i que tot i que ell insistia en que la gent de CDC en els pobles intentessin arribar a acords amb l’ucd, els dirigents locals eren més partidaris d’arribar a acords amb l’esquerra, el fet que en moltes ciutats del cinturó “roig” no s’hagi produït una alternança real en el poder segurament és culpa dels “pactes de progrés”. Ja sé que és el teu pare i que segurament criticar a un pare és dificil, però crec que això del pacte de progrés va ser un error.