L'Aleix a ca la Toca

Fa més de 2 hores que s’ha desconnectat el senyal de TV3 per al Pais Valencià, o sigui, les comarques del sud del país, dels Països Catalans.
Finalment, s’han fet efectives les polítiques confluents dels interessos del poder.
Per una banda el PP, amb Francisco Camps al davant, tallant la visió d’un mitjà de comunicació públic, per la cara, per la puta cara. Ja ho diuen ells, “ocos que no ven, corason que no siente”.
Per una altra, l’hàbil joc de despropòsits -o de propòsits- que ha practicat el govern socialista espanyol amb la col·laboració inestimable del Montilla exministre i expresident retxional, per afavorir algun negoci de partit.
Encara més espectacular el joc de mans inacabable del tripartit catalunyès per no acabar de fer res de res, o sí, deixant que tot seguís igual i que s’acabés fent el que avui s’ha consumat. Aquí ERC i ICV hi tenen molt a dir, de tot el que han callat.
CiU, en èpoques de bonança alimentant l’equilibri testimonial al País Valencià, i ara callant davant la mort anunciada. Catalunyistes, retxionalistes, autonomistes… espanyols!
I TV3, que mereix un capítol a part i senceret. Des que la comèdia començà ha fet el paper de la trista figura. Semblava que no era subjecte de res, com un mitjà més, aliè al tema i anant tirant de la rifeta catalunyesa. Ja podia haver-hi al front unes o altres, la qüestió no anava amb ells. I avui, més clar no ho podien deixar. Informant com si d’una televió del Carib es tractés -tot i que encara haurien tret a parlar de la llibertat d’expressió, de la intolerància del govern de torn i tanta palla a la boca com es posen sempre-, una notícia de més a més, mai en primera persona, mai en estat de queixa sinó de neutralitat.
TV3, que mai més serà la nostra, ha mostrat la seva indignitat, la seva posició sotmesa, la seva misèria moral, però també la seva incapacitat -compartida per la majoria dels mitjans del país- de veure un país en un mercat i un mercat en un país, si és que no volen realment servir al seu país. Ni des del punt de vista democràtic. Ni des del punt de vista de la llibertat d’expressió. Ni des del punt de vista de la legalitat. Ni des del punt de vista nacional. Ni des del punt de vista comercial. No, no tenen vergonya ni dignitat. Quin valor tindrà una queixa per censura informativa a la Xina? Quin valor tindrà una queixa per l’intent de fer callar la premsa a la plaça Tahrir? Què en diran, ara, d’un diari tancat a Veneçuela o a l’Índia? Què s’atreviran a dir dels intents de no deixar circular la informació a qualsevol punt del món? I de la llei del Berlusconi sobre els mitjans? Si no han estat capaços de ser dignes davant del silenci al seu propi mitjà! I els polítics catalunyesos, d’ara i d’abans, si TV3 i la Corporació són d’ells!
TV3 fa vergonya i ja seria hora de fer-los saber que n’estem farts. El país és un i ja n’hi ha prou de comèdia i manca de dignitat. TV3 es ben mereix un boicot.
Gràcies, Vilaweb, per l’acte de dignitat nacional. Aquest blog també farà vaga fins demà a les 12 de la nit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!