L'Aleix a ca la Toca

La taratuga de Massalfassar. 19 de març, sant Josep. Una immensa fera de foc, conduïda pel carrer Colom de Valéncia, amb un ànima endimoniada de disset personatges foguerosos, que deixà astorada la concurrència.
Una aposta atrevida, més aviat agosarada, de la qual, un cop més, la colla de dimonis de Massalfassar en sortí triomfant. La taratuga metàl·lica, de prop de 900 kg de pes, de 10 metres de llarg, amb una ingent quantitat de foc per cremar i llançar, il·luminà la renovada cavalcada de foc de la mà experta, entusiasta, decidida d’un grup humà, quasiinfernal, que s’entossudí a fer realitat la proposta i que ens sorprengué amb un resultat impressionant.
La taratuga, degudament aliniada amb el passat festiu del país, se’ns mostra dura, assentada, però dolça en tòrcer el coll, fogós però tafaner, al seu pas pel centre de la ciutat.
S’ha presentat en societat i ha rebut aplaudiments, elogis -fins i tot n’ha fet parlar, d’ella i dels seus progenitors, a qui se’ls escalda l’ànima, la boca i el cervell en sentir l’alè del país- i, el més important, la satisfacció i la il·lusió de qui l’ha bressolada al llarg de setmanes, mesos, a la nau del carrer Comerç de Massalfassar, on s’ha fet gran, on s’ha fet possible, on ha esdevingut realitat.
La taratuga hivernarà, i les seves germanes, les altres figures de la colla -el bou, la rata-penada, les serps, la bicicleta, la gàbia, l’arpella…- seguiran botant foc arreu. Però passat l’esclat de la primavera, traurà el cap als carrers del seu poble, per presentar-se i ser volguda per la seva gent. Per Sant Joan.
I a la colla de dimonis, com en el sopar de després de l’estrena -que vaig tenir l’enorme privilegi de compartir amb ells-, els recorrerà el cos la satisfacció de la feina -increïble faena!-, de l’orgull dels massalfasarencs que ho van viure, de formar part d’un grup que viu una situació de privilegi i de ser protagonistes d’un moment especial. O no és molt i molt especial, que en plenes falles, a les cèntriques avingudes del recorregut de la cavalcada, protagonitzar una actuació com aquesta, on també hi eren, entre d’altres, la diablesca de Vinaròs o Nou Campanar?
Gaudir-ne en primera persona, des de dins, va ser una experiència inoblidable. Un cop més, gràcies i per molts anys, amigues i amics de Massalfassar!