L'Aleix a ca la Toca

Va ser una extraordinària vetllada, la del passat dia 30 de novembre, al Petit Palau de la Música Catalana, en la presentació del darrer disc d’Al-mayurqa, Temps de revolta. I ho va ser, sobretot, per la presència i l’absència d’en Toni Roig. Per una presència treballada i per damunt de tot sentida i plorada, però també per una absència que el feia omnipresent i que tot ho omplia.
Una senzilla, i un xic atabalada, posada en escena ens va permetre la més directa comunicació, la més explícita complicitat, la més dolorosa alegria. Una vetllada per mostrar l’amor i el respecte dels amics, dels companys d’en Toni, dels membres d’Al-mayurqa. Una formació militant que ha forjat un estil, un to, un sentit, un nivell, un respecte, un compromís i una proposta de festa genuïna i nacional, solidària i directa.
Enmig de tot això, la presència del Tito Pelàez, en una proposta enervant de Muixeranga, que definitivament ha de ser proposada i convertida en l’únic himne nacional dels Països Catalans. I la veu poderosa -i ara massa amagada- del Jordi Fàbregues, com en els temps de Coses. I les glosses en les Jotes de picat, d’un Titot abocat a homenatjar el mestre. I en Miquel, i en Manuel, i … uns pocs centenars de persones, preses d’amor i ganes d’apropar-se a en Toni i als Al-mayurqa, que ens van oferir el millor i les més grans i agraïdes ganes. I el Cor de la Real, símbol, juntament amb la llengua i la nació, d’una manera d’entendre la vida, el país, la cultura, la terra, sempre contraposades a la mediocritat i la misèria d’uns polítics apoltronats i descreguts, traïdors en la més pregona de les seves essències.
Una nit de retrobament, també, amb en Biel Majoral. Lliurat en la seva força, en el seu compromís a cantar, a acompanyar, a pensar en els detalls i a emmarcar la figura d’en Toni Roig, la llumeta, com el va definir. La llumeta que sempre cerquem en la foscor i en el dubte. Un Biel Majoral gesticulant i apassionat que es mostrà descobridor de la gran fermesa d’en Toni.
I per tancar una meravellosa nit de tantes proximitats i tanta esperança en el futur, la imatge i la veu d’en Toni, a Lloseta, en el seu darrer concert, junt amb la música d’Al-mayurqa, les veus del Cor de la Real i els batecs d’un públic amic, dret, fent esclatar les mans i vessar les llàgrimes, disposat a donar llarga companyia a la bona gent d’Al-mayurqa.