L'Aleix a ca la Toca

Després del programa de televisió que ha elaborat Telemadrid sobre la situació a Catalunya i les aspiracions expansionistes pancatalanistes, han començat un seguit de reaccions als blocs, als mitjans, en sectors polítics…
La immensa majoria es queixa, deplora, exigeix la veritat, vol que es rectifiqui, potser demana dimissions. En resum, reacciona com a espanyola. Com a espanyola de Catalunya que vol ser considerada matisadament diferent, però que vol ser considerada part del gran mapa. Aquests sectors, acostumen a omplir-se la boca de catalanitat, d’identitat, molts cops de folklore, però mai, o gairebé mai, s’omplen de país, de nació, de sobirania, d’independència. Sempre queden reclosos en les regions autonòmiques espanyoles i les permissivitats legals que ens deixin tenir.
I del mitjans de comunicació val més no parlar-ne. Fan espanyolisme permanentment i per això, perquè són espanyols, catalans cofois amb la seva espanyolitat, que quan algú actua des d’un nacionalisme agressiu -i ranci, i tronat i feixista, i el que vulgueu- sent que ha de mostrar-se com a català i prou i això ja se sap que no pot ser.
Com diu el Vicent Partal avui, per què no ens movem per denunciar les agressions, les discriminacions, les renúncies, les traïcions, les mentides quer vivim i patim directament a casa nostra? I exigim responsabilitats als polítics d’arreu de la nació -vull dir, per si algun catalanista encara no se n’ha adonat, arreu dels Països Catalans- per no portar-nos a la sobirania?
Una dada significativa i que crec que ens hauria de fer pensar: quantes entitats de Catalunya s’han adherit a la campanya "Ací estem!"? Quants mitjans de comunicació de Catalunya -i de la resta!- en parlen?
Prou preocupar-nos de si fan això o allò aquests espanyols, i deixem d’actuar nosaltres com si també ho fóssim!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!