L'Aleix a ca la Toca

Diuen que una mentida repetida insistentment moltes vegades acaba percebent-se com una veritat i com una veritat indubtable.

I aquest és un fet que podem aplicar als Països Catalans. La reiteració de la seva negació i de la seva ocultació han convertit la nació catalana en inexistent, invisible i, fins i tot, en una mena de tabú, pecat del qual cal fugir per la seva perversió o per la seva “mala” influència.

(Continua)

Des de la Guerra dels Segadors, al segle XVII, amb l’esquarterament de la part més septentrional del país, l’actual Catalunya nord –o part del departament dels Pirineus Orientals segons la nomenclatura francesa-, fins a l’actual amnèsia induïda com a part dels Països Catalans en la política a Catalunya –la comunitat autònoma espanyola del sud de les Alberes-, passant per la Guerra de Successió, i els Decrets de Nova Planta-, el Pacte de la Transició espanyola entre el Franquisme i els nous demòcrates espanyols i regionalistes perifèrics, i la Constitució espanyola vigent, i episodis d’una virulència extrema del tot legitimada per l’Estat espanyol com l’anomenada “Batalla de València”, o l’actual ofensiva general per debilitar la llengua i la personalitat del conjunt dels Països Catalans, el nostre poble ha viscut la pràctica més dura per negar-ne la realitat, la viabilitat i el futur. Ha viscut una clara ofensiva política, mediàtica i institucional que ha fet fràgil la seva realitat, aprofundint en els elements de disgregació, buscant l’enfrontament social i la divisió nacional. Una pràctica que ha aconseguit que fins i tot des de sectors compromesos amb la lluita per la plena sobirania política se situï el conjunt del país en el nivell de la nosa, de l’obstacle, havent interioritzat el discurs i la voluntat del poder dels estats espanyol i francès, òbviament interessats a evitar qualsevol possibilitat de trencament.

Amb tot, el país, a l’ombra d’aquesta realitat, ha anat estructurant una xarxa extensa, formada en la voluntat de persones, col·lectius, casals, ateneus, associacions, mitjans, moviments i organitzacions que arreu del país construeixen el futur des d’un present de constància i compromís. Una xarxa per fer emergir la realitat dels barris, els pobles, les illes, les comarques, les ciutats… d’un país.

Avui, els Països Catalans disfruten d’una vitalitat difícil d’entendre després de tants anys de persecució, de menysteniment i d’amagar-los sota eufemismes, catifes polítiques o renúncies socials i institucionals.

I en aquest context neix Som Països Catalans, un organisme de construcció nacional que promou l’articulació de les associacions, col·lectius, plataformes, organitzacions polítiques i sindicals, institucions i àmbits econòmics, reconstruint el país de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Que promou la construcció d’un poble des de la seva realitat diversa i viva, perquè exerceixi el seu dret a l’autodeterminació i faci dels Països Catalans una veritable democràcia del segle XXI.

Si creiem en els Països Catalans, cal que els comencem a imaginar com una realitat política, econòmica, social i cultural, amb una fesomia reconeixible. Cal descolonitzar la nostra ment, els nostres hàbits, superar els marcs administratius dels estats espanyol i francès i posar en marxa els Països Catalans.

(Article publicat al setmanari Directa, en representació de Som Països Catalans i recollit al blog/web de Som Països Catalans)