L'Aleix a ca la Toca

Avui volia parlar de l’extensió del moviment popular contra l’alta tensió i alguns antecedents al país. Però el setmanari Osona Comarca m’ha fet canviar la prioritat, tot i que parlaré del mateix tema de fons.
Dimarts passat, una quarantena de persones, vinculades a les 36 entitats que han signat un manifest contra les pressions policials efectuades darrerament contra membres del moviment a nivell d’Osona, vam participar en una important roda de premsa davant la catedral de Vic. 36 entitats de signe molt divers i amb trajectòries també diverses, i d’edats ben diferents, aplegades per la seva oposició a la MAT però també per l’intent de criminalització i d’atemorir els sectors més actius d’aquesta societat.
En una societat que es diu democràtica mai la policia hauria de substituir la legalitat i els drets socials i col·lectius per accions de criminialització o que poden induir a acusar sense cap mena de proves o de concrecions. I mai haurien d’estar al costat de les irregularitats i indecències del poder econòmic front a les legítimes actituds de crítica emeses des de la societat.
Curiosament, qui més cura hauria de tenir per garantir la presumpció d’innocència, el dret a la lliure expressió i a evitar la policialització i judicialització de la societat, que són els mitjans de comunicació, ens mostren com són de mentideres aquelles veus que s’alcen en la defensa de la imparcialitat d’aquests mitjans des dels propis interessos. Avui, el setmanari Osona comarca, en la seva pròpia veu, a través de l’editorial fa una defensa sense límits ni valoracions de les actuacions policials preventives donat que hi ha hagut accions de sabotatge, de violència contra empreses que treballen en la MAT, donant per bona la idea que mentre no es demostri el contrari qualsevol que s’oposa a la MAT és sospitós i si no que es desmarqui de la violència.
És curiosa aquesta posició quan es fa en defensa dels diners que valen les màquines destruïdes, posant per davant l’interès privat al col·lectiu, i, el que és més greu, el diner a la llibertat d’expressió i la presumpció d’innocència.
Quant valen els terrenys afectats per obres que el mateix Síndic de Greuges denuncia? Quin valor cal donar a les conseqüències de les obres de la MAT, fetes quan encara es discuteix com serà la línia, si es fa?
Què passa en els mitjans de comunicació, que han esdevingut acrítics amb el diner, amb el poder i amb la policia? Quin paper han de jugar, si no són res més que perllongacions dels interessos dels qui hi inverteixen i potser dels seus negocis? On és el poder que se’ls suposa si no estan al costat de la societat?
Avui, curiosament, des d’un mitjà de comunicació de la veïna comarca d’Osona, m’han penjat l’etiqueta de sospitós. Que hi tenen accions, amb això de la MAT?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!