Un dels reptes per a fer possible el referèndum per l’autodeterminació és la victòria en la batalla de les idees. I les idees que es difonen, de moment i majoritàriament, i per tant les que construeixen realitat i alhora estat d’opinió, són les que emeten persones amb vinculacions orgàniques a institucions europees o a partits polítics i nuclis de poder amb interessos evidents en la unitat de l’estat espanyol i el manteniment del sistema econòmic i financer vigent.
(Continua)
Sabem per tant que el model de UE satisfà de forma evident a bona part dels partits polítics i també a un espectre important de sectors industrials i financers – Per això segurament el Manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que promou el senyor Joan Rigol fixa la inclusió a la UE com a condició sine qua non perquè la Patronal catalana l’assumeixi-. I també sabem que a molta gent li provoca vertigen el fet d’imaginar-se fora de la UE, fora de l’Euro i fora d’un sistema econòmic que no sigui el del lliure mercat.
Però per algunes, les declaracions alarmistes dels darrers dies només son la confirmació que si la Unió Europea amenaça amb excloure’ns d’ella deu ser que és un espai de relacions econòmiques i financeres allunyada absolutament de la voluntat i dels interessos d’un poble que reclama el dret a l’autodeterminació i en canvi molt afí a alinear-se amb postulats gens democràtics. Hem nascut en un Estat que es forja en una anomenada Transició i en una aparent sagrada Constitució que va ser aprovada en un context de violència de l’extrema dreta. No ho oblidem. Ara el que volem és exercir un dret democràtic, i a més, fer-ho per tal de poder construir uns Països Catalans que s’emmarquin en un projecte polític i social que no generi patiment, gana ni suïcidis quotidians. Si la UE no ens ho respecta, deu ser per alguna cosa.
Anna Gabriel, professora de Dret de la UAB i portaveu de la campanya ‘Independència per a canviar-ho tot’
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!