L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Ves per on, s’ha acabat la sequera. Així ho ha decidit el més Trispartit que mai, amb el líder del grisos, Montilla, i el dels penques, Baltasar, ben acompanyats pels espavilats Saura i Carod. Una bona colla d’exemples d’allò en què s’ha convertit la polítrica a casa nostra -i a la majoria d’indrets d’aquest món ric i en crisi-.
Sí, senyores i senyors, la sequera s’ha acabat, canviem de nivell i demanem la derogació del decret de casa dels amos, els del Govern espanyol -central en tant que espanyols nosaltres, perquè sinó, la centralitat, brilla per la seva absència-.
Després de prendre’ns el pèl a la descarada durant uns quants mesos, i de no complir amb les obligacions d’una suposada política preventiva de sequeres durant anys, ara donen per tancada l’emergència nacionalmetropolitanabarcelonina, i ja es pot omplir piscines, rentar cotxes i regar jardins. Genial!
Sí, senyores i senyors, la sequera s’ha acabat, canviem de nivell i demanem la derogació del decret de casa dels amos, els del Govern espanyol -central en tant que espanyols nosaltres, perquè sinó, la centralitat, brilla per la seva absència-.
Després de prendre’ns el pèl a la descarada durant uns quants mesos, i de no complir amb les obligacions d’una suposada política preventiva de sequeres durant anys, ara donen per tancada l’emergència nacionalmetropolitanabarcelonina, i ja es pot omplir piscines, rentar cotxes i regar jardins. Genial!
Sí, ho trobo genial. Quan els embassaments que abasteixen Barcelona estan a la meitat de capacitat, i venim d’una sequera que ho havia de matar tot, fins la gent -la intel·ligència dels polítics fe temps que es va morir-, ara que hi ha aigua la podem fer servir per regar uns jardins que deuen estar saturats d’aigua, i per omplir piscines i rentar cotxes, dues prioritats absolutes per a les necessitats bàsiques de les persones.
Realment, se’m fa difícil qualificar les actuacions d’aquest grup de privilegiats que es creuen amb el dret de fer i desfer amb la vida del país, la gent, el present, el futur i les seves necessitats reals com si només es tractés d’un joc d’una videoconsola qualsevol.
Paral·lelament, negocien amb els grans depredadors de l’aigua, les empreses privades que per cap diner especulen, acumulen i juguen amb un bé de primer ordre com és l’aigua, a veure per on faran les obres i les interconnexions no fos cas que no guanyessinb prou diners i perillés el suport a les causes impresentables dels polítics que encara tenen la pocavergonya de dir -o deixar-se dir- que són d’esquerres.
Durant aquests dies hem patit una de les actuacions de pressió mediàtica més intenses des de fa molts i moltys anys. Segurament, només comparable amb determinades èpoques del franquisme, però amb tots els mitjans d’avui i amb la legitimitat de la democràcia. Primer va ser la preparació per a l’emergència de la sequera; després els enganys en les opcions i al final, un allargament de la sequera per tenir temps de negociar i per fer-nos arribar missatges que en condicionin les accions del futur immediat. Perquè el capital té pressa per seguir acumulant i per seguir destruint país, consciència i compromís.
Durant aquest període hem sentit parlar molt d’embassaments i de conques d’abastament a Barcelona, però del cicle complet de l’aigua, de les zones que donen aigua i són les primeres a necessitar cubes, i de la pocavergonya institucional de cedir la gestió al capital privat, de tot això, res de res. Sort n’hem tingut de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.
Però cal tenir clar que això no s’ha acabat.
Realment, se’m fa difícil qualificar les actuacions d’aquest grup de privilegiats que es creuen amb el dret de fer i desfer amb la vida del país, la gent, el present, el futur i les seves necessitats reals com si només es tractés d’un joc d’una videoconsola qualsevol.
Paral·lelament, negocien amb els grans depredadors de l’aigua, les empreses privades que per cap diner especulen, acumulen i juguen amb un bé de primer ordre com és l’aigua, a veure per on faran les obres i les interconnexions no fos cas que no guanyessinb prou diners i perillés el suport a les causes impresentables dels polítics que encara tenen la pocavergonya de dir -o deixar-se dir- que són d’esquerres.
Durant aquests dies hem patit una de les actuacions de pressió mediàtica més intenses des de fa molts i moltys anys. Segurament, només comparable amb determinades èpoques del franquisme, però amb tots els mitjans d’avui i amb la legitimitat de la democràcia. Primer va ser la preparació per a l’emergència de la sequera; després els enganys en les opcions i al final, un allargament de la sequera per tenir temps de negociar i per fer-nos arribar missatges que en condicionin les accions del futur immediat. Perquè el capital té pressa per seguir acumulant i per seguir destruint país, consciència i compromís.
Durant aquest període hem sentit parlar molt d’embassaments i de conques d’abastament a Barcelona, però del cicle complet de l’aigua, de les zones que donen aigua i són les primeres a necessitar cubes, i de la pocavergonya institucional de cedir la gestió al capital privat, de tot això, res de res. Sort n’hem tingut de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.
Però cal tenir clar que això no s’ha acabat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aleix,
Gràcies de nou pel teu suport. El govern ha català ens ha deixat ferides veritablement incurables. Ja veurem com se soluciona. Com a ebrenc i com a independentista català estic veritablement descol·locat.
salut i aigua des de Campredó