L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Fa més d’una setmana que no aporto material al blog. Un període gairebé incomprensible. Els camins de cada senyor/senyora són inescrutables i les vivències, vinculants. Ja passen aquestes coses!!!
Per refer el camí, que va bastant ple de fato, començaré per parlar del traspàs de l’Oleguer a l’Ajax.
Segurament, enmig d’aquest món de mones, fatxes i fatxendes, corruptes i gent sense ànima, cor ni enteniment que és el del futbol professional a nivell de grans elits empresarials-futbolístiques, mostrar sentiments deu ser un absurd de l’alçada de l’Everest, com a mínim. Però què voleu que us digui, millor que l’Oleguer marxi a l’Ajax que a qualsevol altre indret despendolat i matusser, però jo sóc dels que crec que l’Oleguer hauria de ser patrimoni del Barça per sempre. Per la seva actitud i comportament. Però a casa nostra, fins i tot en ambients catalaneros, la por, les pressions i altres mandangues continuen marcant el dia a dia. (…)
Ha marxat el Ronaldinho i ja demanen homenatges. Ha marxat el Deco i sembla qui sap què. L’Etoo no ens l’acabem de treure del damunt i ja sentim lloances de pasucatamboli per al personatge. Només faltava aquest caragirat i desarrelat del Xavi que encara té llenga quan li pregunten per les seves glòries a España. Quin cas! El Ronaldinho, el Deco i l’Etoo, tres exemples de compromís, no amb el país, no, ni tan sols amb el club. I les portades dels diaris, i les ràdios i televisions, vinga a parlar-ne, vinga a moure la merda dels aprofitats. De l’Oleguer ni se’n parla. Se n’anirà per la porta del darrere algú compromès amb el seu temps, la seva gent i el seu país, un dels defeses que millors estadístiques pot mostrar dels darrers anys del Barça, ara ha de marxar com si no fos ningú. No el va defensar de la mateixa manera el Laporta que al seu feixista de cunyat. No va defensar-lo davant tanta pressió com va callar davant les actituds impresentables de l’Etoo amb la llengua.
Aquest és un dels punts febles d’aquesta directiva del Laporta, com el país, més o menys: una colla de cagats!
Millor que l’Oleguer marxi a l’Ajax. Millor que saber com patia de maldeventre el senyor Laporta i com l’odiaven aquesta colla de pocapenes que hi ha en aquest equip, tan catalanista que només pensa en quedar bé a España. I per què aquest club catalanista, quan els tribunals han donat la raó a l’Oleguer davant els feixistes de Kelme, ha callat miserablement, igual que la majoria de mitjans? Ostres, i encara sort, perquè si entren a presidir el club tots aquests oponents, que ens agafin confessats!
Oleguer, nar-hi nant, que hi ha molta llana per esquilar i encara tot és possible. Salut i sort!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els que van entrar el 26 de gener de 1939 per la Diagonal, encara hi són, i encara manen. Sota l’aparença del PSC-PP, i en llocs estatègics, grup Godó, Foment del Treball, grup Zeta, Planeta.
No han marxat.