JO VENIA DE MORTS I DE DESGRÀCIES
Jo venia de morts i de desgràcies
arribava de pluges i de dols
duia les cicatrius i la guitarra
mullada
ai companys hem fet rotgle al voltant d’aquest foc
hem cantat hem begut hem celebrat la festa
quan era nit encara i passen els ocells
xiulant!
que no estava mullada la guitarra
la cintura de música florida
i volia cantar a boca plena
l’hora la llum
la llum desperta portes forrellats
els amors de finestres i balcons
una alegria pels carrers avança
és el poble!
és conscient de compliments i deures
de metall i esperança de davantals i rams
de presoners que abandonen els càrcers
la nit la nit
les passes el raïm de l’alegria
ampla la llum irradiant del fet
parres i torxes i cremants llimeres
fulles!
jo arribava de nits i d’agonies
jo arribava del fons de la matèria
ara el dia camina pel corredor alegre
himnes!
he de cantar amb síl·labes de pau
he de dictar les clàusules profundes
he d’hissar les sements i les senyeres
la pols!
ha de florir una collita irada
barres de sang i banderes invictes
com llaurador creuant els solcs de l’alba
com aigua o mans
he de precipitar l’alegria dels pètals
he de precipitar collites de barbàrie
he de llançar com mariner la xarxa
avant avant
Vicent Andrés Estellés
Cant unitari-Mural del País Valencià-Volum I
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!