El final del gener ens va portar una molt bona notícia. La Najat el Hachmi, vigatana, ha guanyat el premi literari més ben dotat en la nostra llengua, el Ramon Llull. La veritat és que se’m fa difícil de creure gaire en aquest tipus de premis, i més quan al darrere hi ha personatges com els de Planeta, però l’alegria i la satisfacció que vaig sentir va ser molt i molt gran.
La Najat està present en la meva vida des de fa una colla d’anys, quan ella estudiava a l’Institut de Vic, al Jaume Callís. Per aquella època, la gent de l’associació l’Alou, del carrer Anselm Clavé, al barri de la Calla, de Vic, havíem portat a la capital de la Plana, la iniciativa del Comerç Just, a través de la Xarxa que impulsava Sodepau. I la Najat, tornant cap a casa, a vegades hi passava, acompanyada d’altres infants, força més petits que ella, i entrava a demanar coses sobre els productes o els materials i llibres que teníem. Algun dia ens havia demanat materials per treballs que li encarregaven a l’Institut.
Recordo que per aquelles dates, al periòdic El 9 Nou, es va publicar una petita enquesta entre uns quants joves estudiants osonencs en la qual se’ls demanava si coneixien Joan Oliver-Pere Quart. D’entre els enquestats, només la Najat sabia de qui li parlaven. Aquest fet em va impactar. Em va semblar genial que ella, d’origen marroquí, pogués identificar un personatge tan important de la nostra literatura i de la nostra nació. I em va semblar tristíssim veure com la gent jove de casa nostra desconeixia la memòria del nostre país. Va ser el temps del seu primer permi literari -l’Antoni Pous, de l’any 1997-.
Després va venir el llibre Jo també sóc catalana, i la participació, amb reconeixement inclòs, en un sopar de la CAL per Sant Jordi. I ara, aquest important premi.
Segons diu la premsa, la Najat avui viu a Granollers, per això segur que fa temps que no he ensopegat amb ella. Però la satisfacció i el reconeixement que em fa sentir per al seu compromís amb la seva cultura d’origen i amb el país on viu i on ha crescut com a persona i com a dona, és molt i molt gran.
Sí, tens raó. És trist veure com molta part de la població catalana no coneix els seus orígens ni qui forma part de la nostra cultura.
Felicitats per l’article, m’ha encantat!
Salut!
Estic totalment d´acord amb el teu article, Aleix, i penso que molta gent ja sigui d´aqui o hagi vingut de terres llunyanes, n´hauria de pendre l´exemple.