L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
La CUP a 80 municipis dels Països Catalans
Segons es desprèn de la definitiva aprovació de candidatures per a les municipals del 22M, la CUP s’ha organitzat a 80 municipis del país per presentar una proposta a les eleccions. Una proposta majoritàriament sorgida des de la realitat de cada poble o ciutat on persones concretes han cregut oportú sumar-se a una alternativa necessària per canalitzar idees, solucions, vies de participació, propostes de treball, esperances de futur i nous aires davant de tanta corrupció, clientelisme, manca de perspectives de futur, interessos particulars o de grup i aquesta misèria cada vegada més gran de model de democràcia.
80 pobles i ciutats amb una nova idea de la feina política i del futur que volem construir. Una trentena més que fa quatre anys, amb més comarques, amb més país per alliberar i per contribuir a donar-li vida.
(Segueix)
Aquesta àmplia xarxa és, a més, diversa i potser contradictòria, però
respon, majoritàriament, a un plantejament autònom i autoorganitzatiu,
sense perdre de vista la necessària relació per assentar unes bases de
país absolutament imprescindibles.
L’augment de llistes de la CUP, continu i pas a pas, però encara insuficient a nivell nacional, ens planteja un seguit de qüestions a considerar.
Per una banda, la CUP pot esdevenir una alternativa real si es decideix a evitar copiar el model polític dominant. Un model centralitzat, depredador, institucionalitzat, acatador de la divisió autonòmica, sotmès al model de partit imperant i sense alternatives quotidianes en matèria d’organització local, comarcal i de país.
Des de les eleccions del 2007, la CUP ha viscut una estèril paràlisi temporal fruit d’un debat agafat a contrapeu i en un context allunyat de la pròpia dinàmica, com va ser el de les eleccions autonòmiques catalunyeses. Les 80 llistes actuals són la imatge real del procés, i demostren que sense una política de creixement territorial completa, al monstre li creix el cap -o el cul o la panxa, tant és- mentre la resta del cos va fent com pot. Encara hi ha molta feina a fer per donar a conèixer realment el sentit d’una nova proposta política que sigui del segle XXI -i XXII…-, i que s’allunyi dels tics, dels conceptes ja caducs de la política dominant a Occident. Una altra mostra d’això, és la gran dedicació interna a l’administració de la pròpia diversitat local i la mínima dinamització del treball nacional, entès com a socialització del discurs i el referent, més enllà de la política institucional i convencional -on era la CUP en la manifestació del passat 16-A?, per exemple-, però fins i tot en l’àmbit institucional, hi ha un debat esbiaixat -per què no debatre l’oportunitat o no d’una candidatura a les autonòmiques a la Comunidad Valenciana o a la Balear?-.
Les 80 candidatures de la CUP el 22M són una gran notícia i una gran esperança. Un pas molt i molt important per seguir fent créixer l’alternativa. Per fer créixer un model de fer política que ens acosti al futur.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ah! Gran savi i il·lustre mestre, il·lumina’ns amb la teva llum i guia’ns cap al segle XXII, que llavors la CUP ja es podrà presentar a les autonòmiques del PV, de la deformació catalunyesa i de Balears.