L’any 2006 va ser València, ara, al 2010, Barcelona. Llavors com ara, molta gent diem que no l’esperem. Que no el volem veure i que el considerem persona no grata al nostre país. Fora el Papa dels Països Catalans!
I no el volem perquè ens sembla un personatge indesitjable. Per hipòcrites, els capitostos de l’església catòlica. Per representar i promoure una institució podrida. Per parlar en nom de la bona fe de la gent. Per ser indignes de qualsevol profeta -o il·luminat de torn- que intentés aportar valors a la col·lectivitat. Per ser, aquest Papa, un feixista. Per malbaratar, i fer-ne mostra de poder, els béns de la fe essent els abanderats de la “humilitat i el sacrifici”. Per viure en el dispendi sempre, fins i tot ara, en plena crisi del “seu ramat”.
Per les males companyies, com l’ajuntament de Barcelona -que cínicament demana mostres de catalanitat als balcons!-, la Generalitat catalunyesa i els “seus” mitjans de comunicació… O els jutges que han prohibit la vaga d’autobusos, tot i haver estat convocada contra la bàrbara despesa del muntatge del “rei dels humils, l’home de déu a la terra”. Vatua déu, quina barra!
Perquè estem farts de muntatges enlluernadors a València, a Barcelona i allà on sigui.
Per tot això, ni jo ni molts, ni l’esperem ni el respectem. I si es pot, boicot i rebuig infinit per tan fariseïsme!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per què no critiques el nacional-catalicisme de Montserrat?
Per què no critiques l’antisemitisme catòlic nostrat?
Pregunta: què creus que hauríem de fer amb els capellans i les esglésies (els béns immobles i materials) en un Estat català socialista?
Segur que no et mulles…
s’ha de ser molt cabronàs per arribar a ser papa! i molt burro per anar a veure’l passar!