L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

11 de setembre de 2012
0 comentaris

Ja no ens alimenten molles…

… deia l’Ovidi ja fa un grapat d’anys, davant l’eterna dominació de la dreta, dels senyorassos burgesos, i davant de la negació al país.
Com ell, aquest 11 de Setembre del 2012, una jornada indubtablement històrica per l’alt nivell de mobilització arreu del país, reclamarem el pa sencer. I ho farem front als retalladors de drets, d’esperances, de necessitats i de país.
Avui, l’afirmació d’aquesta voluntat i fermesa és més necessària que mai. Avui, mentre uns dibuixen un espai de poder amb rang estatal al servei de la tecnocràcia i la moderna imposició repressiva i corrupta, d’altres, seguint la línia que es comença a visualitzar l’11 de Setembre del 1977 al Fossar de les Moreres de Barcelona, reclamarem la plenitud nacional, que diu l’amo catalunyès, i social, de la que se’n fot el gurú Cardús.
Avui farem un pas més per consolidar un espai politic que hom vol esborrar com sigui -amb trampes, a cops o amb carantoines-, el que no creu que retallant i retallant, negant i negant es pugui construir un futur per a la majoria. L’Esquerra Independentista, amb la CUP i la COS i el SEPC i… planteja la via per arribar a la independència sense revolts i sense deixar la gent enrere, ni el país, divers, plural, per descobrir, però viu i actiu a tots els racons. I aquest espai polític, aquesta alternativa al pensament únic, a la pressa del diner i dels homes d’estat. Una alternativa cada cop més arrelada i més sòlida. Els Països Catalans i els drets socials, de la majoria, estan en joc i no es poden deixar en mans de qui els aparca per mor de no se sap quins projectes que, pel que es veu, encara s’han d’escriure.
Avui, arreu del país, i a Barcelona a les 5 de la tarda, a la plaça Urquinaona, ens manifestarem per la independència dels Països Catalans i la seva sobirania econòmica i cultural, i contra els pactes social i fiscal i la fragmentació del país, i per garantir uns drets democràtics que a l’Europa del capital cada cop són més estranys de trobar.
Els futur no està en venda i el país tampoc. I com reblava l’Ovidi, la nostra és força creixent!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!