L'Aleix a ca la Toca

Aquests dies s’especula amb la decisió del Tribunal Constitucional espanyol i tothom en parla com si ens l’haguéssim de creure i acceptar, en el cas de l’estatut de la vergonya.
Els partits parlamentaris, fins i tot els que van demanar el no, preparen plans B i altres galindaines per mirar d’anar encarant les properes eleccions. Les grans entitats també el volen defensar, fins i tot sembla que els sindicats espanyols per excel·lència, també estan disposats a la defensa de l’estatut. I precisament aquests fets ens haurien de fer veure algunes coses.
L’esforç, l’energia que molta gent pot posar en aquesta partida que ja té guanyador, caldria encaminar-la cap a una altra sortida. La via de la independència, i aquesta és la gran oportunitat que tenen els sectors d’aquest país compromesos en la lluita per uns Països Catalans lliures. Si el Tribunal Constitucional espanyol fa això o allò, és el seu problema i el de partits, institucions i associacions que tinguin Espanya com a objectiu -ja sigui franquista, federal, progre o solidària-. Qui tingui els Països Catalans com a objectiu real, hauria de saber aprofitar aquesta conjuntura per preparar una gran mobilització nacional per la independència de tota la nació, i fer-ho aviat. Aquesta és l’única via que pot fer dubtar algun quadre intermedi dels partits instal·lats, sobretot quan vegi que la gent respon.
És el moment que l’esquerra independentista es mogui i llanci una proposta agosarada -res d’equilibris amb el dret a decidir i altres subterfugis:els Països Catalans per la independència -per exemple-. I començar a moure la gent per trobar-se i fer-se sentir. Només serà el primer pas. Després, apareixeran com bolets. La manifestació independentista del febrer del 2006, en va ser una bona mostra.