L'Aleix a ca la Toca

Avui s’han proclamat les candidatures que es presenten a les eleccions de tres territoris d’Euskal Herria. Entre elles, D3M i Askatasuna, ambdues independentistes d’esquerres. Han passat el filtre legal, la qual cosa deu voler dir que les persones incloses són ciutadans amb els drets reconeguts i amb possibilitat d’exercir-los. Abans, D3M ha passat un filtre espectacular: han aconseguit que més de 47.000 persones anessin a signar per fer possible presentar-se a les eleccions. Una primera lliçó de democràcia per a qui necessitava poc més de 18.000 suports per ser-hi. Així, D3M ja duu dues victòries en la jugada democràtica.
Possiblement, però, l’Estat, les policies, els jutges, els grans mitajns generalistes, els polítics espanyols i els bascos d’autonomia -una mica com deien abans, de pacotilla- estan treballant -bàsicament els budells- per fer impossible que es presentin a les eleccions. L’excusa, ridícula, que no condemnen la violència de la ETA. El motiu, tenir les mans lliures per fer de les institucions un negoci privat al servei de tot allò que no és poble, amb una cirereta o alguna altra concessió perquè no sigui dit. Ja ho va dir un alt representant de la vergonya peneuvera: sense l’esquerra abertzale als ajuntaments es governa tranquil i sense entrebancs. Més clar?

La seva por a la força social de l’esquerra abertzale és el que fa que es neguin a acceptar la presència institucional d’aquest projecte nacional per a Euskal Herria. Saben que el camí està traçat, i si no és avui, serà demà, i saben perfectament que el problema no són les armes. Per això no les volen fer callar.
A Euskal Herria, com a Palestina, cal fer callar la voluntat del poble, perquè allò que fa por no és la violència o el dolor -ells són especialistes en aquests temes!-, és la raó i la decisió del poble basc d’assolir la seva llibertat.
Quedem a barricada de les urnes per celebrar una nova victòria!?