L'Aleix a ca la Toca

Para no hacer de mi icono pedazos,
para salvarme entre únicos e impares,
para cederme un lugar en su Parnaso,
para darme un rinconcito en sus altares.
me vienen a convidar a arrepentirme,
me vienen a convidar a que no pierda,
mi vienen a convidar a indefinirme,
me vienen a convidar a tanta mierda.
(Silvio Rodríguez, “El Necio”)

Amb la decisió de no permetre la legalització de Sortu es visualitzen les veritables intencions de l’Estat espanyol i de la ideologia dominant al món occidental: guerra a la llibertat. La consolidació de la democràcia per delegació i formalista és el terreny de joc de l’especulació i l’opressió de classe. I el seu braç protector, exèrcits, policies i teories de la seguretat. La violència en essència. Ho veiem en l’argumentari que justifica la prohibició de Sortu; ho veiem en la base de la normativa neoliberal del nou govern autonòmic catalunyès; ho veiem en l’interès de la guerra a Líbia; ho veiem en massa pràctiques i aplicacions. España, com subratlla la seva consitució, es fonamenta en el predomini militar, del Rei i l’Exèrcit, per damunt de la llibertat, el dret, la justícia, l’equilibri, el pensament…
L’Estat espanyol, el francès i la resta de socis estan assentats damunt la pràctica de la mort -la tortura, la corrupció, el bel·licisme, l’especulació, els menyspreu, la pèrdua de la identitat,el desequilibri territorial, el racisme…- estructurat a partir de la teoria de la seguretat i el prohibicionisme asèptic.
A Euskal Herria volen violència per justificar tota la seva misèria. La pau és un mot que serveix per amagar les vergonyes inconfessables, com les horribles tortures a una de les joves detingudes darrerament, violada reiteradament i per qui no hi ha hagut hipòcrites concentracions contra la violència de gènere, dels benpensants de torn. No legalitzar Sortu és la darrera esperança, potser, que tenen que torni la guerra.
Un article ben interessant sobre el tema a La Haine.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!