Un dels aprenentatges d’aquesta vaga que protagonitzen els diferents components de la comunitat educativa a les Illes és com s’està fent visible un aspecte tan perillós per al sistema vigent com la resposta social, transversal de veritat, en forma de vaga. El paper dels sindicats, important, imprescindible com a espai organitzatiu, posat en qüestió de forma fonamental com a espai de direcció social. Avui, la idea de classe esdevé superadora de l’àmbit laboral i esdevé col·lectivitzada en la societat com a àmbit de resposta al poder, al consum, a la mentida democràtica institucional. La vaga indefinida funciona perquè abasta docents, famílies, la col·lectivitat sencera a través de la llengua i la cultura i se’n riu del marc autonòmic institucional.
Dues setmanes després d’haver engegat ja hem guanyat, i potser, amb la gran manifestació d’avui a Palma, i les moltes mobilitzacions de suport arreu del país, encara guanyarem més, però les bases de tantes i tantes coses ja estan posades. I arreu dels Països Catalans estem vivint en primera persona, del plural, com canvia la realitat democràtica, avançant cap a l’assumpció del paper de subjecte col·lectiu front a la delegació i la representació institucional. Un procés on la paraula clau és solidaritat, entesa com a ajuda mútua, com a suport i esforç, com a compromís col·lectiu.
Un procés de sobirania és això, sobretot al segle XXI.
Assemblea de docents
Som Països Catalans