L'Aleix a ca la Toca

Ahir, dissabte 13 de gener, 44.000 persones van desfilar pels carrers de Bilbo per donar el vist-i-plau a la via espanyola de manteniment del conflicte. A això els acabà portant la convocatòria modificada d’Ibarretxe.
L’1 d’abril de l’any passat, 81.000 persones van marxar pels carrers de la capital basca rere el lema "És temps de solucions. Euskal Herria, decisió, acord".
Sens dubte, la d’ahir va ser una mobilització important, però tampoc hi ha dubte de les esquerdes que ha creat en la mateixa realitat del PNB -cal tenir en compte les declaracions d’Arzalluz-, o els dubtes temorencs de la direcció d’EA. Saben que s’han encongit i agenollat davant la voluntat espanyola. Ells que tant critiquen i exigeixen a Batasuna "autonomia" respecte d’ETA, han mostrat clarament, diàfanament, la seva manca d’independència respecte del poder espanyol i d’una part del poder econòmic basc -òbviament, també espanyol-. I és que per més que ho vulguin dissimular, governar una autonomia no és més que accedir a fer de virreis a les províncies i amb això s’ha demostrat un cop més. Les autonomies no són altra cosa que la manera "moderna" -o postfranquista- d’organitzar España. I per això també hi eren els del BNG, els de CiU i els d’ERC.
Una altra curiositat de la jornada, que crec que aprofundeix encara més en el tema, és la coincidència dels titulars d’editorials periodístiques -el Punt, l’AVUI, telenotícies…-: "Només PP i Batasuna no es manifestaran per la pau". Una coincidència (?) curiosa, però desqualificadora per als mateixos periodistes. El PP fa de dolent per acostar la dinàmica estatal al seu molí, però Batasuna no ha anat a la manifestació perquè a ningú li interessava que es manifestés per la "Pau", com havien acceptat de fer amb el lema original. Va ser una membre d’un dels partits que són al govern basc, Begoña Errazti, d’EA, qui va dir que amb el lema inicial -Per la pau i el diàleg- ja es deia tot, ja es feia posicionar tothom per la pau. Cal demanar -exigir?- una mica més de rigor als periodistes i als mitjans de comunicació?
Finalment, em sembla que si ja era significativa la presència d’aquests partits que es diuen nacionalistes i són autonomistes -ERC, CiU, BNG, PNB, EA…- a la manifestació de Bilbo -poden adduir relacions polítiques bilaterals amb partits bascos, per exemple-, algú pot explicar el motiu de ser a la de Madrid? Què hi feia el senyor Bonet a Madrid? Que potser no hem llegit la lletra petita de les convocatòries i se’ns ha escapat alguna referència als drets nacionals? O potser se’ns escapa la dimensió de la necessitat de ser acceptat com als primers antiterroristes?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!