L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Avui, el periòdic El 9 Nou, edició d’Osona i el Ripollès, publica un interessant -i emprenyat- article de l’escriptor i mestre Antoni Pladevall, parent del conegut historiador del mateix nom, on analitza -per al meu gust, massa breument- el programa La masia del 1907. Pladevall qualifica d’emissió execrable i la valora com un dels programes més deplorables elaborats per la factoria de TV3 durant el gairebé quart de segle que porta en funcionament. Manifesta haver sentit una vergonya inenarrable i diu que ha demanat a tothom que no mirés el programa davant l’enorme perill d’assecament neuronal que suposava. I afirma que el mal ja està fet, encara que s’acabi aviat: Catalunya començarà el 2008 una mica més estúpida. Finalment, centra la seva crítica en el model de llengua, una mena de cosa que no és català.
Acaba demanant que TV3 faci un programa sobre la dura realitat econòmica del món rural, que proposa que es digui La masia del 2008.
Molt resumidament, massa segurament, aquesta és la idea que transmet i a la qual m’hi adhereixo plenament.
Però voldria aprofitar per anar una mica més enllà. No crec que sigui lícit ridiculitzar una realitat social, que ha sofert una evolució immensa conduïda, condicionada i imposada per les necessitats d’una societat urbana depredadora i consumista i que no respecta, ni molt ni poc, tot allò que ha fet possible que avui encara tinguem una realitat rural malgrat la greu degradació i erosió que pateix sense cap vergonya per part de l’administració, que a més força el sector a viure en una permanent situació de campi qui pugui.
El món rural només existeix als mitjans com a complement bucòlic i espai d’oci d’un model de vida que no respecta el territori, l’equilibri natural, ni el sentit real de la relació entre les persones, la natura, l’estructuració i la gestió del territori. Un món per al qual fa bo quan no plou, no neva, no hi ha boira. Un món a qui impedeix descansar "al camp" el toc de les campanes o les olors derivades de les feines dels pagesos i ramaders. Un món que necessita accessos viaris ràpids per poder ser en un tres i no res on els convé en cada moment, o que ha de tenir potestat per condicionar l’aparença de les cases dels pobles. Un món urbanita que menysprea, perquè desconeix, el sentit dels mots i parla com si fos un exercici mecànic innat i que no pot evitar de fer. Un món desnaturalitzat i sense identitat. Tot això està al darrere d’aquesta merda de programa insultant i vergonyant per a qualsevol país que encara tingui un bri de dignitat.
La dignitat d’aquest país depèn, en gran mesura, de la capacitat de mostrar-se orgullós i ferm que tingui el món rural davant el conjunt de la societat, malgrat els interessos urbans, especulatius, d’aquells que són part del món rural però que tenen mala consciència, del cosmopolitisme barat o dels ecologistes de ciutat.
Acaba demanant que TV3 faci un programa sobre la dura realitat econòmica del món rural, que proposa que es digui La masia del 2008.
Molt resumidament, massa segurament, aquesta és la idea que transmet i a la qual m’hi adhereixo plenament.
Però voldria aprofitar per anar una mica més enllà. No crec que sigui lícit ridiculitzar una realitat social, que ha sofert una evolució immensa conduïda, condicionada i imposada per les necessitats d’una societat urbana depredadora i consumista i que no respecta, ni molt ni poc, tot allò que ha fet possible que avui encara tinguem una realitat rural malgrat la greu degradació i erosió que pateix sense cap vergonya per part de l’administració, que a més força el sector a viure en una permanent situació de campi qui pugui.
El món rural només existeix als mitjans com a complement bucòlic i espai d’oci d’un model de vida que no respecta el territori, l’equilibri natural, ni el sentit real de la relació entre les persones, la natura, l’estructuració i la gestió del territori. Un món per al qual fa bo quan no plou, no neva, no hi ha boira. Un món a qui impedeix descansar "al camp" el toc de les campanes o les olors derivades de les feines dels pagesos i ramaders. Un món que necessita accessos viaris ràpids per poder ser en un tres i no res on els convé en cada moment, o que ha de tenir potestat per condicionar l’aparença de les cases dels pobles. Un món urbanita que menysprea, perquè desconeix, el sentit dels mots i parla com si fos un exercici mecànic innat i que no pot evitar de fer. Un món desnaturalitzat i sense identitat. Tot això està al darrere d’aquesta merda de programa insultant i vergonyant per a qualsevol país que encara tingui un bri de dignitat.
La dignitat d’aquest país depèn, en gran mesura, de la capacitat de mostrar-se orgullós i ferm que tingui el món rural davant el conjunt de la societat, malgrat els interessos urbans, especulatius, d’aquells que són part del món rural però que tenen mala consciència, del cosmopolitisme barat o dels ecologistes de ciutat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un gran analisi i un bon post. Llastima que essent signat per un tipus gens de fiar com en Cardona pugui fer fins i tot dubtar del que s’hi escriu. Bones paraules, però mal protagonista.