L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
A banda de l’intercanvi hagut en aquest blog, en aquests moments hi ha en dansa un seguit d’escrits i alguna notícia que parlen o es refereixen a les decisions a prendre per la CUP i altres grups de cara a les eleccions autonòmiques catalunyeses de l’any vinent.
A Llibertat.cat en trobem uns quants, del Carles Castellanos, del Juli Cuéllar, del Ferran del Rey i el meu darrer. L’Adam Majó hi diu la seva al seu blog, Endavant ha fet una valoració dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu d’Iniciativa Internacionalista que plantegen elements d’anàlisi en clau nacional, i tenim la notícia a Racó Català i al Punt, sobre l’acte de Reagrupament.cat a Girona, amb interferències que afecten la CUP.
Des del meu punt de vista, el debat, malgrat els mil filtres que apareixen, està donant força joc i, com diu en Castellanos, crec que això és positiu. Com ho és, com també diu Castellanos, que ho faci la gent que milita directament a la CUP -o sigui, que està enquadrada en un nucli local- com també la que és militant de l’esquerra independentista encara que no ho sigui de la CUP.
És una clara demostració que la CUP ens interessa, que ens afecta, i que ens preocupa i motiva el seu futur, el de la CUP com a referent de l’esquerra independentista als Països Catalans, la nostra nació.
A Llibertat.cat en trobem uns quants, del Carles Castellanos, del Juli Cuéllar, del Ferran del Rey i el meu darrer. L’Adam Majó hi diu la seva al seu blog, Endavant ha fet una valoració dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu d’Iniciativa Internacionalista que plantegen elements d’anàlisi en clau nacional, i tenim la notícia a Racó Català i al Punt, sobre l’acte de Reagrupament.cat a Girona, amb interferències que afecten la CUP.
Des del meu punt de vista, el debat, malgrat els mil filtres que apareixen, està donant força joc i, com diu en Castellanos, crec que això és positiu. Com ho és, com també diu Castellanos, que ho faci la gent que milita directament a la CUP -o sigui, que està enquadrada en un nucli local- com també la que és militant de l’esquerra independentista encara que no ho sigui de la CUP.
És una clara demostració que la CUP ens interessa, que ens afecta, i que ens preocupa i motiva el seu futur, el de la CUP com a referent de l’esquerra independentista als Països Catalans, la nostra nació.
(Segueix)
Per això, voldria plantejar tres preguntes de cara al debat que mantenim.
Segons tots els indicis, l’assemblea general de diumenge acabarà amb
una CUP sense trencaments i amb l’acord de seguir creixent en l’àmbit
municipal. Si el resultat de les votacions dóna la majoria als
partidaris d’anar a les autonòmiques catalunyeses amb un vot contrari
entre el 40% i el 50, o sigui, amb una organització gairebé dividida
per la meitat en aquest tema, ¿té sentit forçar la màquina o caldria
reflexionar sobre l’oportunitat d’anar-hi i d’aprofundir més en el
debat? Sense qüestionar, en cap cas, la legitimitat de fer-ho, donat
que ningú posarà en qüestió la victòria, sigui en un sentit o en un
altre.
D’altra banda, si es decideix optar per anar a les autonòmiques
catalunyeses, amb la finalitat d’aconseguir representació,
diputats/diputades, ¿com caldrà valorar el fet que una majoria dels
càrrecs electes actuals -regidors i regidores dels ajuntaments amb
representació de la CUP- no siguin partidaris d’aquesta opció ara per
ara?
I, en tercer lloc, ¿com influeix en el futur de la CUP, amb voluntat de
fer política nacional, el fet que tot el debat se centri en
l’oportunitat d’anar a unes autonòmiques a una part de la nació mentre
encara no s’ha desplegat l’organització a tot el país?
Segons tots els indicis, l’assemblea general de diumenge acabarà amb
una CUP sense trencaments i amb l’acord de seguir creixent en l’àmbit
municipal. Si el resultat de les votacions dóna la majoria als
partidaris d’anar a les autonòmiques catalunyeses amb un vot contrari
entre el 40% i el 50, o sigui, amb una organització gairebé dividida
per la meitat en aquest tema, ¿té sentit forçar la màquina o caldria
reflexionar sobre l’oportunitat d’anar-hi i d’aprofundir més en el
debat? Sense qüestionar, en cap cas, la legitimitat de fer-ho, donat
que ningú posarà en qüestió la victòria, sigui en un sentit o en un
altre.
D’altra banda, si es decideix optar per anar a les autonòmiques
catalunyeses, amb la finalitat d’aconseguir representació,
diputats/diputades, ¿com caldrà valorar el fet que una majoria dels
càrrecs electes actuals -regidors i regidores dels ajuntaments amb
representació de la CUP- no siguin partidaris d’aquesta opció ara per
ara?
I, en tercer lloc, ¿com influeix en el futur de la CUP, amb voluntat de
fer política nacional, el fet que tot el debat se centri en
l’oportunitat d’anar a unes autonòmiques a una part de la nació mentre
encara no s’ha desplegat l’organització a tot el país?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
–Sobre la primera pregunta i acceptant que tothom accepti el resultat i actua en conseqüència crec que és evident que caldrà establir mecanismes per a canalitzar el debat i escoltar tothom, sigui quina sigui la postura. I una cosa molt sana que tot moviment revolucionari ha de fer és no tancar files i sobretot no aillar-se del que li diu el poble al qual vol alliberar, és molt bona l’aportació de veus que o están en el cercle militant en el que estem immersos molts independentistes
–Caldrà continuar amb el diàleg i el debat i reclamar a tothom disciplina assembleària, tot i que no es pot obligar a ningú a fer allò en que no creu. Si, reconec que és un hipotètic problema i caldrà treballar per sol·lucionar-lo.
–La pregunta és capciosa perquè parteix d’un apriorisme. El debat no s’ha de centrar únicament en l’àmbit insititucional/autonòmic. El que cal fer és política nacional en vàries direccions: expansió territorial, obertura de canals participatius, implicació a fons en lluites popular, treballar per no deixar-se arrossegar pel joc institucional i connectar bé comunicació amb les bases militants i popular. Aquést és nomeś un àmbit més, i no és el més important, la lluita institucional no té sentit si al carrer no hi ha lluita dura. O sigui que no hi ha contradicció.
I això t’ho està dient algú que creu que la prioritat actual és el reforçáment en clau municipal i preparar l’assalt als municipis el 2011 amb vistes a fer-lo autonòmicament al 2014. Un altre tema és el el País Valencià i Ses Illes, amb una conjuntura molt complexe i un suport social fort però malauradament encara lluny d’assolir algún petit èxit.
Les preguntes també ens les podríem fer a l’inreveś. En cas de victòria del No, que passa amb els del si ( si com tu planteges en el cas del no no acceptarien el resultat). Seguint el mateix mecanisme la llista de preguntes també pot ser molt extensa i compromesa.
I disculpa que insisteixi en l’afer de les europees però ja heu pensat que hagués passat si hagués sortit un eurodiputat ( que segons vosaltres hagués rotat). Com s’establiria el lligam amb un càrrec electe tant allunyat i que no ha connectat amb la feina dels moviments socials? Com hauría encaixat en el fràgil engranatge dels moviments socials i de l’esquerra independentista?
Finalment dir que crec que en general la militància ( jo inclòs) perdem massa temps amb blogs i internet, el que compta és pencar i fer poca fressa, la feina de formigueta és la que pot assolir èxits revolucionàris. Per això començo a replantejar-me quina utilitat té bombardejar el teclat en blogs on no hi ha comunicació personal, cara a cara. Es molt millor poder entendre’s amb una persona, mirar-lo/ la als ulls i establir un diàleg real i sincer.
Bé, finalment s’ha pres la decisió difícil, però jo penso que la més madura i intel·ligent políticament de cara a reforçar el projecte polític de la cup i de l’Esquerra Independentista.
Una bona notícia