L'Aleix a ca la Toca

El passat dia 9 d’octubre, es reconstituí el Consorci del Lluçanès, segons els resultats de les eleccions municipals del 27 de maig d’enguany, amb els canvis que van portar i la nova majoria establerta a la comarca.
Per situar-nos, el Consorci del Lluçanès és un organisme nascut fa uns sis anys, en un moment de forta reivindicació comarcal, després d’anys i panys de dubtes, tebiors i manca de compromisos polítics per part de tants polítcs locals lluçanesos. El Consorci va néixer amb un format a mig camí de la mancomunitat de serveis -amb una forta dosi de promoció turística- i el germà pobre d’un hipotètc Consell Comarcal. La plataforma El Lluçanès és comarca en reivindicà el simbolisme de ser la primera institució comarcal des de la derogació de la sotsvegueria del Lluçanès, amb el Decret de Nova Planta, però la quotidianitat ens l’ha convertit en una cosa de difícil definir. En aquest sentit, les responsabilitats polítiques que ha patit l’han condicionat extramadament i excessiva.

La primera etapa, breu per mor del calendari electoral, va ser del tot decebedora. CiU en va fer una excusa i els intents seriosos d’algun alcalde d’anar endavant, i la pressió de la plataforma comarcalista per comprometre’l, van quedar en ben poca cosa. La victòria dels partits d’esquerres en les eleccions del 2003 a les principals poblacions del Lluçanès, van fer il·lusionar molta gent i ens van fer pensar que les coses anirien per un altre camí. El desencís, però, no va trigar massa temps a fer-se present.
El sectarisme de la direcció d’ERC a la comarca, la prepotència i manca de transparència de la presidència assumida per autocooptació pel diputat i alcalde d’Olost, Josep M. Freixanet, el fre a les reivindicacions comarcals, la negativa a obrir el Consorci a les entitats i els organismes que, acollint-se al literal dels estatuts del propi Consorci, demanaven formar-ne part, una manca de mà esquerra evident amb els petits municipis governats per CiU, un sectarisme absurd i infantil amb la utilització de la presència al territori de Consellers de la Generalitat per fer partidisme, el menyspreu a les propostes de treball ja aprovades anteriorment o que no tenien resultats de lluïment immediat, l’obsessió pel control polític… i un llarg etcètera de pràctiques de manual en un model de política excloent, van acabar de fer inviable qualsevol intent de dur el Consorci cap a nivells d’implicació amb la gent i el territori que poguessin fer veure un canvi real. I aquestes pràctiques tenen una gran responsabilitat amb el canvi de color d’alguns ajuntaments de la comarca.
Ara, un nou pacte, basat en el partidisme més ranci, que ha trigat més de tres mesos per concretar-se i permetre una sortida airosa a l’expresident, ens planteja una nova etapa carregada de dubtes.
En un organisme com aquest, les persones, per més voluntat que hi posin, no donen suficient. L’acord polític bàsicament entre CiU i ERC en cap cas planteja un projecte engrescador. A tot estirar, pot representar una nova oportunitat d’entesa. La persona de la nova presidenta, l’Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà, sempre compromesa amb la comarca i amb ànim treballador, pot fer pensar en voluntats. Les realitats, però, són difícils de creure que esdevindran, donades les condicions del pacte i el pes de l’herència que cal assumir.
La veritat és que el Lluçanès voldria creure que les coses poden fer-se d’una altra manera. Si algú demostra que la voluntat es pot convertir en realitats, potser l’horitzó no serà tan complicat. Ah! I a alguns cal que se’ls acabin les ganes de preocupar-se només per ser el centre, la capital i fer polítiques per als seus.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!