L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
“El jutge arxiva la querella per prevaricació contra l’exconseller Carretero”
EFE/Barcelona
El jutjat de primera instància i instrucció de Puigcerdà ha arxivat la causa oberta contra l’exconseller de Governació Joan Carretero i l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, tots dos d’ERC, per un delicte de prevaricació en la concessió arbitrària de llicències a empreses.(…)
(…) Les dues societats haurien pagat al consistori 240.000 i 120.000 euros per a la construcció d’una gasolinera i un supermercat i l’ampliació d’una zona comercial. El jutge ha acordat el sebreseïment, ja que no ha vist indicis de prevaricació atès que les quantitats s’havien destinat a fins municipals, concretament a la construcció d’uns ascensors a la població.
(Notícia publicada al Punt / divendres, 19 de gener del 2007)
PREVARICAR.- Desviar-se (algú) del seu deure, mancar a l’obligació del càrrec que exerceix.
(Definició extreta del Diccionai General de la Llengua Catalana)
Quan el dia 19 vaig llegir aquesta notícia, vaig quedar perplex. No entenia la diferència que introduïa la sentència respecte de l’acusació de prevaricació, pel fet que la destinació del suborn/compensació per favors urbanístics fos a actuacions municipals. Han passat 6 dies i encara no ho entenc, tot i que començo a entendre altres coses.
O sigui. Si una empresa té interès d’augmentar el seu negoci, tria el teu municipi per fer-ho, però les normes urbanístiques no li ho posen fàcil, només cal que s’adreci a l’alcalde o a l’ajuntament, li posi uns quants quilos de les antigues pessetes o dels nous euros damunt la taula i es posin d’acord tots plegats per:
1.- Modificar les normes urbanístiques d’acord als interessos del privat ric.
2.- Es pacti que la quantitat econòmica no beneficiarà l’alcalde privadament, sinó que es justificarà amb la inversió en alguna millora prevista en el poble.
3.- Donar-se les mans -o el bec- per haver arribat a un acord.
Si ho fan així, no hi ha prevaricació, malgrat que l’alcalde s’hagi passat per l’entrecuix les normes urbanístiques vigents, aprovades per la representació del poble en un ple i ratificades per la comissió d’urbanisme; que s’hagi saltat les lleis i no hagi ni considerat les conseqüències comercials, culturals, territorials, etcètera que això pugui arribar a representar.
La prevaricació hi hauria set, segons aquest jutge, si els cèntims se’ls hagués quedat l’alcalde.
Sincerament, no ho entenc o ho entenc massa. Si la definició de prevaricació del diccionari és la correcta, l’alcalde de Puigcerdà -llavors, el senyor Carretero- i el jutge que ha dictat sentència han mancat a l’obligació del càrrec que exerceixen. I a més, ho han fet en benefici dels interessos privats per damunt dels col·lectius, donant per bo que qualsevol que disposi de cèntims per comprar una requalificació de terrenys ho podrà fer sense entrebancs i, de passada, s’afavoreix un estil de fer política que posa en joc l’ètica, els principis, el respecte per al propi poble i que institueix com a bona l’especulació, el creixement sense límits objectius i els interessos privats per damunt de les necessitats col·lectives.
És curiós que qui se’ns presenta com a alternativa política, es comporti igual que els altres polítics presents al Parlament. I és que trobo molt curiós que cap de les forces polítiques presents a les institucions grans -PP, Ciutadans, CiU, PSC, ERC i ICV-EUIA- hagi dit res d’aquesta sentència. Segurament és perquè ja hi estan d’acord. Una mostra més que aquests polítics no ens serveixen. Se serveixen a ells -per perpetuar-se a les poltrones- i serveixen als interessos del capital privat.
Diumenge passat, a TVE2, en l’interessant programa “Voces contra la globalización (Veus contra la globalització)”, el músic i cantant Manu Chao definia els polítics professionals d’una manrea molt interessant i lúcida: “Els polítics no serveixen per a res. Actualment, només són com els ploms, els fusibles. Quan la societat pressiona molt, salten, i s’han de canviar per uns altres. Així, els que manen de debò, el gran capital, no han de retocar res. Són el diferencial de seguretat del sistema“.
Exacte, estan al servei dels que mouen el diner, no al servei del poble. Malauradament, cada cop més, fins i tot és així als pobles petits, on els problemes de finançament local s’acaben resolent a base de requalificacions de terrenys, ampliacions de carreteres, polígons i altres “adelantus”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La definició de prevaricació que s’aplica no és la del diccionari sinó la del Codi Penal:
"A la autoridad o funcionario público que, a sabiendas de su injusticia, dictare una resolución arbitraria en un asunto administrativo se le castigará con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de siete a diez años."
Segons això calen aquests elements pel delicte:
– Que l’imputat sigui una autoritat o un funcionari
– Que hagi dictat una resolució arbitrària (o sigui sense el procediment establert)
– Que ho hagi fet tenint-ne coneixement.
Resum, s’ha de ser força potiner per fer aquest delicte…
Per tant, les compensacions econòmiques no tenen res a veure. El periodista que deuria fer la notícia no en deu saber gaire de dret penal…
Si s’ha embutxacat diners municipals, és un altre delicte: malversació de fons publics. Però pel que sembla això no s’ha donat.
Si el que ha passat, segons el que s’explica, és que les empreses han pagat uns diners a l’Ajuntament, això és força corrent i legal: qualsevol propietari que es veu beneficiat per una actuació urbanística ha de pagar pel benefici que en treu: amb diners o compensant amb cessió de sòl. (resumint moooolt).
I finalment, recordeu la presunció d’innocència!
Primer de tot, amb mi, continuaras sense saber amb qui polemitzes, ja que no ens coneixem, consultant un altre bloc, he espetegat en el teu. Veuràs que et poso l’adreça electrònica, no se si en tindras prou. Explicat això et dono la meva opinió:
1- Sempre seria més greu ficar-se’ls a la butxaca no?
2- S’hauria de valorar el resultat de tot plegat, a més, el fet de modificar les normes urbanístiques no implica que sigui dolent.
3- Llegint el seu post i els seus comentaris noto cert aire d’idees comunistes i en contra del progrés econòmic de les empreses, ergo, dels seus treballadors.
Res més, bona tarda.