L'Aleix a ca la Toca

Aquest matí, en anar a fer un cafè al bar, he enganxat una estona d’una entrevista que feien a l’infeable López Garrido, del govern espanyol -excomunista esdevingut poltronista-, al programa dels substituts del Cuní. Òbviament, l’entrevista es feia directament en espanyol, ni traduccions ni subtítols ni romanços. I anava de la postura dels espanyols en el tema de les repúbliques reconegudes per Rússia com a independents. El Garrido també parlava del no reconeixement de Kosove per part d’España i que aquestes tampoc. Que tot s’havia de fer segons les pautes d’acords internacionals i blablablà.
Curiosament, la presentadora, tan ben posadeta ella, no li ha demanat perquè no reconèixer nacions que els mateixos espanyols al poder reconeixen com a tals, ni que sigui amb eufemismes com allò de “la nació de nacions”. No se li deu haver acudit de demanar-li si els casos dels Països Catalans o Euskal Herria mereixen un tractament de nacions i un reconeixement. No se li deu haver acudit demanar perquè s’oposen a l’estratègia de la guerra freda, o sigui, a l’ús de la violència, mentre a l’Estat espanyol ells mateixos la utilitzen, i no pas preventivament, contra els independentistes bascos i quan cal contra els catalans. No, això deuen ser figues d’un altre paner. Com el Tíbet, per exemple.
Corporació Catalana(?) de Ràdio i Televisió!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!