L'Aleix a ca la Toca

Cofrents, Ascó i Vandellòs en estat de crisi. Les nuclears instal·lades pel poder econòmic-militar i beneïdes pel poder polític -de tots els colors, actuals i d’un recent passat-, han passat de ser una greu amenaça a ser un atac a la salut de les persones i el territori. Les nuclears instal·lades als Països Catalans han estat, són i seran un atac permanent a la sobirania en matèria energètica, en matèria econòmica i en matèria de planificació territorial. La concessió del cementiri temporal-permanent a Ascó per als residus radioactius són una prova més del greu atac a la integritat territorial del país que han representat i representen les pràctiques polítiques de gestió dels interessos privats des de les institucions públiques.
Als anys 80 del segle passat, ningú podia dubtar de la importància del debat sobre les nuclears. En un cantó, per a aquells a qui importa únicament el benefici privat; en un altre, per a aquella gent que defensa la terra, les persones, el futur i la dignitat. Avui, sembla que fins i tot els que s’autoanomenen ecologistes tenen dubtes de com encarar el tema. La nuclear només té dues opcions: o a favor o en contra.
No s’hi valen els jocs d’acusacions que ara es llancen CiU i ICV o ERC a veure qui ho fa pitjor o qui en sap més, de vessar-la. Aquest no és el debat. El debat és nuclears sí o nuclears no.
Per al present i el futur del país, cal que ens hi posem clarament en contra i que ens mobilitzem. I deixem que garlin, els justificadors de les “netíssimes” nuclears.

La imatge és un adhesiu editat pel PSAN -ara que fa el 40è aniversari- fa un grapat d’anys.