L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Avui, Palestina demanarà un estat a les Nacions Unides
No hi ha dubte que avui és un dia històric. Veure un president de Palestina -encara que sigui un titella i un corrupte i potser un encobridor de la mort d’Arafat- demanant a les Nacions Unides que reconeguin el poble Palestí i li reconeguin un dret fonamental universal com el de l’autodeterminació, és un fet històric.
Fa massa anys que tothom calla davant la ignomínia que representa el silenciament, l’apartheid, l’opressió, l’expulsió, la persecució, l’acarnissament, la reducció del territori i la divisió del territori, l’ocupació, la imposició…, el genocidi, vaja, en una paraula, que aplica i practica l’estat sionista d’Israel a partir de les ordres de la comunitat internacional.
Avui, un impresentable president perdedor de les eleccions a Palestina, mal menor per a la comunitat internacional, demanarà, com qui demana caritat, que els lladres de la realitat, de la vida, del passat, el present i el futur de Palestina, facin el que haurien d’haver fet fa tant de temps i a veure si així es renta la cara, utilitzant, un cop més la dignitat del seu propi poble.
En qualsevol cas, ni que sigui un pedaç, ni que sigui una cortina de fum -perquè Palestina hauria de tenir un estat homologable o sinó potser haurà de tenir un paper adapatat i no normalitzat, a les Nacions Unides-, ni que sigui una mena de jugada de caramboles per veure si l’estabilitat de la zona no es trenca i israel pot seguir sent el guardià dels amos del món. Sigui com sigui, avui Palestina protagonitzarà un grau de visualització que farà molt de mal a tots els sionistes del món, a tots els negacionistes del món, a tots els justificadors del poder militar, de l’imperialisme, del racisme i de l’hegemonia occidental arreu. Avui, els pobles que no tenim reconeguda la nostra personalitat nacional, com els Països Catalans, veurem com la lluita i la dignitat tenen espai i que caldrà anar-lo fent cada cop més gran. Avui, el catalanisme té motius per a l’esperança, els enemics de la llibertat de Palestina són els enemics dels Països Catalans, i avui, ni que sigui avui, hauran de callar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els amants de l’autodeterminació d’Israel i de Palestina, com els defineix? Som, o no, “enemics dels Països Catalans”?
El rais [“caudillo”] Arafat va morir de mort natural. I també era un corrupte. Com ho va ser un primer ministre israelià. La diferència era -és- clara: mentre a un país (Israel) pots veure un primer ministre assegut al banc dels acusats, a Palestina (i a la majoria de països arabs) això és impossible. Ademés que l’actual president de Palestina, ho és gràcies a un cop d’estat en contra dels guanyadors d’unes eleccions.
Atentament