L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Curiós el posicionament del Bloc, a la Diputació de Castelló, a favor del transvasament de l’Ebre. Els arguments, lamentables. La posició, del tonto útil. El rerefons, la bogeria que els agafa a les persones quan esdevenen polítics. I tot plegat en el marc del reforçament de la personalitat autonòmica.
Si no fos tan greu, realment donaria per a una paròdia del Xavi Castillo.
Fa un grapat d’anys, el Parlament de la comunitat autònoma de Catalunya va crear una comissió per avaluar els perills i els avantatges de les nuclears. Vaig tenir la sort de poder ser present, com a públic, a la sessió. Cal dir, per si algú estava despistat que la comissió tenia la funció d’escenificar l’aval del Parlament de fireta a l’energia nuclear. En aquell moment, un diputat d’ERC, Jesús Maria Prujà, va defensar la bondat de les centrals, posant de manifest que amb l’escalfament de l’aigua que sortia de refrigerar el reactor a Vandellòs els peixos serien més grans i n’hi haurien més i els pescadors de la zona anirien de conya. L’informe es va aprovar i els polítics tots contents. L’aleshores alcalde d’Ascó, Joan Carranza, decebut i enrabiat, inicià el seu exili.
Per aquelles èpoques ja es parlava dels transvasament de l’Ebre, i llavors bisbes i alta clerecia defensaven que no es toqués l’aigua al pas per Zaragoza perquè si la Pilarica havia volgut que passés per allà, allà calia que es quedés. Més avall ja era una altra cosa.
L’alcalde del meu poble, convergent convençut, ha defensat en el ple i en altres mitjans, que hi ha aigua que es perd, que és la que se’n va al mar, i això pot justificar el transvasament, per exemple, del Roina -riu amb poc cabal els darrers estius i ara radioactiu.
(Segueix)
Ara, el Bloc de la Diputació de Castelló, suposo que en un atac de patriotisme autonòmic, ha decidit donar suport al PP en la demanda de transvasament. Però com que són progres i bona gent, ho fan demanant perdó, que no es molesti ningú, que no volen res que no sigui just i, per arrodonir la joia, parlen de l’aigua que es perd al mar i la que aporta un riu autonòmic valencià un tros amunt. Que aquestes coses les diguessin els del PP o del PSOE o d’alguna altra perla espanyola, ja forma part del paisatge, però això del Bloc, a part del tema ideològic, demostra un oportunisme i una manca de sensibilitat amb el país que ho fa genial i perillós. Genial per convertir-los en polítics dels de veres d’una sola tacada i perillós perquè vol mantenir un enfrontament entre parts de la seva mateixa nació, els Països Catalans, només per un miserable trosset de pastís.
Ni els rius són propietat de cap estat, comunitat o país -gràcies a Israel, els palestins en saben un munt, d’això-, ni l’aigua que va al mar es perd. Ni els transvasments són solució per a res. Ni el regadiu s’ha de fer en qualsevol lloc. Potser caldria demanar que comencessin a aplicar-se a una nova cultura de l’aigua, de la política i de la dignitat.
I potser que algú demani comptes a aquests diputats transvasistes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
N’hi ha energia més renovable al món que la del l’aigua de pluja?
I com al meu país la pluja no sap ploure, quina política més addient que crear una xarxa d’autovies de l’aigua per evitar riscs de desbordaments i inundacions.
Per dur l’aigua en allà on l’activitat humana pot evitar l’avenç de la desertització mitjançant el conreu mediterrani i forestal que alhora seveix per reclicar la contaminació de diòxic de carboni i el CO2 i l’efecte hivernacle i de la capa d’ozò que fa pujar el nivell de la mar amb el perill no només dels deltes de tots els rius, si no també dels litorals costaners.
Una xarxa d’autovies de l’aigua és més sostenible i renovables que una xarxes de gaseoductes, que les xarxes electriques de la energia renovable i térmica de combustibles fòssils, que la xarxa de carreteres, que la xarxa de ports i aeroports i que una xarxa de ferrocarrils, …
Més a un país de sequera on la pluja no sap ploure i l’activitat humana pot evitar el procés dessertització alhora que evitar la deforestació de pulmons verds d’alt valor ecològic per l’explotació agropecuaria.