L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
9 de març de 2008
3 comentaris
9-M. No tenim projecte nacional davant d’un espanyolisme creixent
Els resultats en aquest moment no són definitius -80%-, tot i amb això les tendències són molt i molt clares. PSOE i PP i la Rosa Díez sumen un dels millors resultats de l’espanyolisme.
Això que hom anomena nacionalisme -PNV, CiU, ERC, Nabai, BNG, CC- es queda molt lluny de servir realment per res quant a resultats, però és que a més es presenta a les eleccions sense projecte nacional -regionalismes, autonomismes, fragmentacions de les mateixes nacions-, i això respecte dels que treuen representació, perquè encara n’hi ha d’altres que ni això -Aralar, Eusko Alkartasuna, Unitat per les Illes, BNV, IPV…-.
A casa nostra, els resultats d’aquests grups són realment negatius, però es demostra que cada cop tenen menys a dir i per a la gent, són menys atractius i necessaris.
Paral·lelament, l’Estat, que es presenta com a democràtic i tolerant, impedeix que l’independentisme sigui present a les eleccions a Euskal Herria i aquí prohibeix la recollida de signatures per a l’autodeterminació, de la PDD.
Al país, el perfil més espanyolista del PSOE -Fernandez de la Vega, Chacon i Montilla- no impedeix el seu creixement i consolidació.
La situació és realment preocupant. Ara és el moment d’una alternativa nacional. Ara, potser, és el moment de la CUP. O ara, o potser mai.
Això que hom anomena nacionalisme -PNV, CiU, ERC, Nabai, BNG, CC- es queda molt lluny de servir realment per res quant a resultats, però és que a més es presenta a les eleccions sense projecte nacional -regionalismes, autonomismes, fragmentacions de les mateixes nacions-, i això respecte dels que treuen representació, perquè encara n’hi ha d’altres que ni això -Aralar, Eusko Alkartasuna, Unitat per les Illes, BNV, IPV…-.
A casa nostra, els resultats d’aquests grups són realment negatius, però es demostra que cada cop tenen menys a dir i per a la gent, són menys atractius i necessaris.
Paral·lelament, l’Estat, que es presenta com a democràtic i tolerant, impedeix que l’independentisme sigui present a les eleccions a Euskal Herria i aquí prohibeix la recollida de signatures per a l’autodeterminació, de la PDD.
Al país, el perfil més espanyolista del PSOE -Fernandez de la Vega, Chacon i Montilla- no impedeix el seu creixement i consolidació.
La situació és realment preocupant. Ara és el moment d’una alternativa nacional. Ara, potser, és el moment de la CUP. O ara, o potser mai.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
veig que hi ha coincidències. Acabo d’enviar això a un medi local:
I ARA QUE?
D’aquesta nit electoral m’ha quedat a la retina un anunci que he vist a
TV3: La “Leche Merengada” de Danone proclamant la seva victòria electoral.
Sensacional, és el que hi ha. El famós eix nacional català ha sortit força
torçat, la seva dependència de les engrunes de l’Estat els hi ha passat
factura, quan al centre han decidit que només hi ha pa per a dos. Amb uns
projectes polítics que fluctuen segons les almoines que reben, i que
garanteixen tantes supervivències personals, CiU i ERC no han entès que posats
a triar entre dues maneres de gestionar la nostra dependència, ells no hi
compten. Ara s’obre el mercadeig i dels dos aspirants a meuca del rei, només
queda un damunt la taula. Ja s’ho faran, és de preveure un període de
convulsions internes al si d’aquestes formacions. Entre tant el país queda més
esquarterat que mai, la bipolarització ha estat absoluta a Les Illes i al País
Valencià. Ha quedat clar que només se’ns permet triar la manera de gestionar un
model d’estat, però que aquest és inqüestionable. Potser va sent hora d’aparcar
els tacticismes partidaris, de bastir un projecte de mínims amb visió
estratègica que superi el reduccionisme de les partitocràcies, i de traçar un
full de ruta. Això, o continuar engreixant la incertesa del nostre futur com a
poble.
Coincideixo plenament, ara o potser mai, pero l´independentisme necessita d´un referent nacional nou fresc, no claudicant, crec que es le moment de la CUP ( si es capaç de fer-ho), probablement fa 20 anys que no estem en una situació igual.