L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
La campanya electoral espanyola ha començat. Des de fa dies que defenso no votar cap de les forces polítiques que donaran el seu suport a un partit espanyol -sigui PP o PSOE-. Per això, m’he desmarcat d’ERC/ERPV, d’ICV/IPV, del BLOC, d’Unitat per les Illes, EU/EUIA. I per això ja em dono per desmarcat de CiU -que a sobre fa campanya demanant que siguin decisius per fer Zapatero president si ells suquen a Catalunya. Delirant!-.
Però no només per això cal no voar-los, a tots aquests. Cal no votar-los per la MAT -al sud, al centre i al nord-; pel Túnel de Bracons; pel 4t cinturó; pels embolics de l’aigua, de l’Ebre, del Xúquer, del Roina i de tot plegat; per la política en matèria de consum d’aigua; per defensar el TAV; per la vergonyant postura del Tristpartit principatí en el tema TV3 i papers de Salamanca; per no abandonar el PSOE a la seva sort malgrat les tortures, les il·legalitzacions i l’estat d’excepció a Euskal Herria; per la vergonyant actitud en el tema de les fotos del rei espanyol; per la Llei de partits i l’Audiéncia Nacional; per la pena en el tema del català a Europa; per contribuir als pressuposts de l’estat; per assumir la raó d’estat en casos de desplegaments de forces militars espanyoles al món; per acceptar com a mal menor els estatuts espanyols d’autonomia als Països Catalans; per evitar qualsevol referència als Països Catalans i al seu dret a l’autodeterminació; per seguir venent el país a la indústria turística; per seguir amb plans d’infraestructures que només preveuen l’asfaltat i la urbanització del territori; per no salvar la Real; per la incapacitat de ser coherents en el tema Kosovë; per no tenir ni capacitat, ni dignitat amb el tema seleccions nacionals; per acceptar la divisió del català a través de l’Académia Valenciana de la llengua; pel malbaratament de les mobilitzacions populars per la sobirania, i per un inacabable reguitzell de despropòsits…, i perquè tots preferiran el PSOE al PP, o sigui, es decantaran per un espanyolisme o altre, ni un vot a la miserable classe política dels Països Catalans.
Però no només per això cal no voar-los, a tots aquests. Cal no votar-los per la MAT -al sud, al centre i al nord-; pel Túnel de Bracons; pel 4t cinturó; pels embolics de l’aigua, de l’Ebre, del Xúquer, del Roina i de tot plegat; per la política en matèria de consum d’aigua; per defensar el TAV; per la vergonyant postura del Tristpartit principatí en el tema TV3 i papers de Salamanca; per no abandonar el PSOE a la seva sort malgrat les tortures, les il·legalitzacions i l’estat d’excepció a Euskal Herria; per la vergonyant actitud en el tema de les fotos del rei espanyol; per la Llei de partits i l’Audiéncia Nacional; per la pena en el tema del català a Europa; per contribuir als pressuposts de l’estat; per assumir la raó d’estat en casos de desplegaments de forces militars espanyoles al món; per acceptar com a mal menor els estatuts espanyols d’autonomia als Països Catalans; per evitar qualsevol referència als Països Catalans i al seu dret a l’autodeterminació; per seguir venent el país a la indústria turística; per seguir amb plans d’infraestructures que només preveuen l’asfaltat i la urbanització del territori; per no salvar la Real; per la incapacitat de ser coherents en el tema Kosovë; per no tenir ni capacitat, ni dignitat amb el tema seleccions nacionals; per acceptar la divisió del català a través de l’Académia Valenciana de la llengua; pel malbaratament de les mobilitzacions populars per la sobirania, i per un inacabable reguitzell de despropòsits…, i perquè tots preferiran el PSOE al PP, o sigui, es decantaran per un espanyolisme o altre, ni un vot a la miserable classe política dels Països Catalans.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mentre no sigam capaços d’articular direccions polítiques més adients i engrescadores ni ha que destriar entre el que hi ha participant. Un altra qüestió és pot precipitar cap a la marginalitat o suïcidi politic.
PD. (Els valencians no som ni ens considerem catalans, ni som o és considerem de cap país català, en tot cas és considerem un país com el català i amb igualitat de condicions). (A banda de que la generalitat dels valencians davant la disjuntiva d’ara de deixar-se esclafar pels catalans uns huit-cents anys després prefereix malviure sota el paraigües espanyol).