L'Aleix a ca la Toca

Una de les notícies de l’any crec que ha de ser la directiva europea que estableix una jornada laboral, possible, de 60-65 hores setmanals, i en alguns casos encara més si… bla-bla-blà.
Fa pocs anys, poquíssims, els sindicats grocs majoritaris -CCOO i UGT, bàsicament, però també USO i altres desgràcies per l’estil- farolejaven amb l’estat del benestar i demanaven jornades laborals de 35 hores. A la vista de com ha anat tot i tan saberuts com són, caldria preguntar-se si anaven beguts o simplement, i com acostumen a fer sempre, ens fotien el pèl. Hem passat en un grapat d’anys, una trentena, de derogar la figura de l’aprenent i demanar la reducció de la jornada laboral -recordeu allò de treballar menys per treballar tots?-, a una situacó de plena explotació, sense drets ni garanties, a donar via lliure a la precarietat via ETT i altres sinònims, a la deslocalització permanent i a ser còmplices actius de tota aquesta merda que justifica sense parar el manteniment del benefici empresarial, única forma de seguir vivint d’acomiadaments, tancaments i domesticació dels treballadors i treballadores.
Avui, en plena vaga del transport -una vaga que ja m’agradaria que es pogués analitzar en calma des d’una perspectiva d’esquerres perquè tot això del petroli…-, l’inqualificable Joan Boada -hereus del PSUC!- maldava pel dret a treballar i qualificava els piquets d’anomalies, i feia una crida als esquirols a emparar-se en els polis catalans per sortir a la carretera i fer la seva feina.
Aquest és el model de CCOO i UGT, i el dels partits que hi aposten i en viuen – tots els del tristpartit!!!-. Qualsevol cosa per garantir el benefici i la preeminença del capital. Això sí, gestionat des de la traïció i la indignitat de la socialdemocràcia corrupta.
Qui plantarà cara als venuts?