Tal com ja tenia previst, no he anat a votar. M’ha semblat la millor opció, juntament amb la del vot en blanc, per afirmar la meva discrepància amb la situació política -social, cultural, territorial…- que viu el nostre país.
Tenia clar que cap dels partits que sortien afavorits pel sistema electoral no eren candidats a rebre el meu vot. Uns per espanyolistes -PP, PSOE i Cs- i uns altres per no haver practicat polítiques de caire nacional, social i territorial d’acord amb el meu pensament. CiU ja ho va demostrar durant més de vint anys, i ERC i ICV ho han demostrat intensament en set anys al govern catalunyès.
Respecte dels altres, Solidaritat, Reagrupament i Des de Baix -la resta ni m’interessen ni crec que interessin al país-, estem on hem estat sempre. Propostes ara independentistes per defensar el mateix sistema que ens ensorra i a sobre, malgrat la cirereta del PSAN, regionals i sense voluntat d’anar més enllà del seu imaginari regional catalunyès, i en el cas de l’opció, ben segur que més honesta de totes, de Des de Baix, la veritat és que com acostuma a passar en aquest país amb aquesta esquerra cosmopolita sempre es queden amitges, sobretot en l’àmbit del país.
I la veritat és que crec que aquesta era la millor opció perquè la realitat política de casa nostra ja ha de començar a mirar cap a altres horitzons. El temps del miratge del benestar capitalista s’ha acabat i les autonomies amb el pas dels anys en lloc de guanyar es converteixen en un abocador de detritus cada cop més corrupte i miseriós on res té cap possibilitat de surar, tret dels amics de l’unionisme.
Els Països Catalans s’han de plantejar el futur de veritat, per nous camins, amb voluntat de ser, i el marc actual se’ns ha quedat petit. Em ve molt de gust treballar per aquest futur, des del present i construint el nou estadi on aconseguir els millors resultats, els millors èxits per a la nostra gent davant d’un model caduc i sense futur. Un model que voldria arrossegar-nos eternament darrera la seva anunciada fallida. Treballem per evitar-ho, aguditzem la imaginació, recuperem l’espai públic, fem-nos protagonistes del nostre caminar de cada dia. M’agradaria que la CUP fos capaç de dibuixar aquest esdevenidor. Caldrà que revisi a fons el procés i que faci un salt endavant lluny dels tòpics catalunyesos i els mites de l’estat del benestar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona nit (malgrat que SI no hagi pogut tenir grup parlamentari propi…). Podría explicar què és això dels “tòpics catalunyesos i els mites de l’estat del benestar”? Espero que “els mites de l’estat del benestar” no es vulgui referir a la sanitat i a l’educació més o menys gratuita i universal per a tothom, al dret a l’atur i a una jubilació el més digne possible, entre altres exemples.
Atentament
Senyor Aleix,
Per una banda expressa un descontentament de tots els partits polítics que es presenten a les eleccions.
Per altra banda DECIDEIX no anar a votar.
Sembla clar doncs, que vostè ha vist en l’abstenció una de les formes d’expressar el seu descontentament envers els partits polítics.
Jo veig en l’abstenció una de les PITJORS formes d’expressar el seu descontentament envers els partits!
Vostè volia expressar un descontentament i ha decidit emprendre una acció ( no anar a votar) la conseqüència de la qual és un afavoriment als partits més votats. Vostè volia expressar un descontentament i amb la seva abstenció ha donat un cop de mà als partits més votats. Ha pres una acció que (suposo) que ja sabia que afavoriria a uns partits polítics (els majoritaris) i conseqüentment, la seva acció dificultaria les coses als partits no majoritaris. AQUÍ és on hi ha el problema; si a vostè no el motivava cap partit polític, com és que ha acabat emprenent una acció que afavoreix a uns determinats partits i a d’altres no ??
La resposta que jo hi veig és la següent; vostè ha fet això perquè s’ha equivocat, perquè la seva decisió de no votar ha estat precipitada.
El seu cas no és ni molt menys particular. El dilema “cap partit em convenç, no en votaria a cap, què faig!??” el tenim la majoria de la gent que no ens dediquem a la política activa. Si la pregunta és “Com plasmo el meu descontentament el dia de les eleccions?”, l’abstenció, com he argumentat, és la opció menys rendible.