El Josep M. Vileu i jo hem compartit moltes coses des de la distància. En algun moments, des d’una distància transoceànica i tot. La proximitat física des que ens coneixem s’ha donat en poques ocasions (el meu pas veloç i inesperat fa poc per Tarragona no el vam poder aprofitar per a trobar-nos), però això no lleva que hi haja hagut una intimitat quasibé de confessionari quant a anhels, il·lusions, decepcions, esperances en caiguda lliure, alegries i escoltets…
Ara diu que s’ha clavat en un projecte nou, un llibre de fotografies de Roser Vilallonga que retratarà l’any 2014 i farà ‘la crònica gràfica de la lluita pacífica i tenaç del poble català per a assolir la llibertat i el dret de decidir el seu futur’. Si ell s’hi ha posat a col·laborar, això vol dir que el treball és de qualitat. Fem que siga una realitat.