Una estona a ca Xavier Vinader
Devia ser quan feia primer de BUP, que un reportatge de la revista Interviu sobre l’extrema dreta va causar un revol excepcional. Si no recorde malament, aquell número el van segrestar per a impedir que es venguera al públic. Deien (jo no el vaig arribar a llegir) que un dels noms que hi apareixia era d’un jove del poble.
Sóc incapaç de recordar ara si aquell reportatge era un dels que va escriure Xavier Vinader en relació amb el món de l’extrema dreta i la seua proximitat permeable a les forces de seguretat. Sí que recorde, però, que molts anys després vam intentar de fer-lo vindre a l’Olleria perquè intervinguera en alguna de les conferències que organitzàvem des del Col·lectiu l’Olla. Fins i tot el vaig visitar a sa casa, aprofitant que m’estava uns dies per Barcelona.
La visita no va ser llarga, però la conversa sí que fou entretinguda. El senyor X, ja saps, el responsable últim dels GAL, aquell andalús president de govern… Ell tenia el convenciment que González acabaria a la presó. Tenia pressa i se n’havia d’anar, ell i el xicon que a la meua arribada ja era allà, de manera que vam seguir la tertúlia en el meu cotxe, amb el qual els vaig acompanyar no sé on.
Xavier Vinader no va arribar a vindre a fer cap conferència. No vam poder fer-ho casar.
La història se m’ha fet molt present mentre veia l’esplèndid reportatge que han fet a TV3 sobre aquest enorme periodista que va jugar un gran paper durant la idealitzada Transició. I pensant, pensant, m’ha vingut al cap si aquell xicot que era amb Vinader no devia ser el Francesc Viadel…
Benvolgut, molt possiblement sí, podia ser jo. Vaig treballar amb ell i vaig passar moltes i moltes i moltes hores en aquell despatx atapeït de llibres i papers. Com passen els anys… salut.