Gàlim

Al cap de dos mesos i mig (pam dalt, pam baix) va poder ser. A finals de juliol ens vam comprometre a trobar una data per a ajuntar-nos a sopar, i dissabte passat va complir finalment tots els requisits. O siga, que era el dia que vam poder quedar.

El vermudet va precedir el sopar, ben regat i complit, després del qual les copes van servir per a acabar de parlar del procés famós d’aquells d’allà dalt que diuen que se’n van, i de moltes altres coses que van dur (cosa de l’edat) a recordar aquells vells temps quan féiem… Mari va traure una carpeta, i de l’interior van començat a eixir-ne cartells de l’any de la picor, d’actes quasi heroics fets amb empenta i poca cosa més. Un de tots em va cridar molt l’atenció: ‘Deixa-me’l que li faça una foto que açò no té preu’.

Mare de Déu, Senyor! Ja en vaig publicar una vegada una fotografia d’aquella conferència (no he sabut trobar ara l’entrada en el bloc), però he recordat que tenia en un arxiu de vídeo l’acte complet, i no he sabut resistir la temptació de fer-lo visible.

Història al quadrat. La que explica Vicent Partal, i la que representa la conferència en si.