Un castell-hotel de repica’m el colze
Castell de Coisan
A Rènnas del Castèl no es pot entrar en cotxe, si no és que hi vius o tens alguna autorització. De totes maneres, tampoc no s’hi pot aparcar: allò és menudet i enforfoguit; no hi ha espai per als vehicles. Jo vaig accedir al poble motoritzat perquè a peu ara ja m’és massa dificultós i atrevit. En tenia, doncs, permís.
La primera volta que vaig visitar el poble aquell em movia amb més desimboltura i seguretat, però ara vaig limitar-me a un espai molt reduït i aproximadament pla. Prop de la famosa i enigmàtica Torre Magdala. Allò és ple de costeretes mal domesticades. Ho explique perquè aquest viatge no vaig poder entrar a la misteriosa església ni al Jardí de Maria, un espai convertit en restaurant que obrien quan ja me n’anava.t
Vaig pensar que ja pararia en algun bar de Coisan, on arribes quan s’acaba el port que baixa de Rènnas. I de fet vaig parar a la porta del restaurant d’un hotel. Però, com la vegada anterior que hi vaig guaitar, em vaig fer arrere davant tant de luxe: un castell de mudar, una cosa de repica’m el colze. Vaig seguir la ruta i vaig parar a Alet. Però això ja ho vaig contar.