El llibre temptador
El local d’Alet no s’anuncia com a bar, però com que passant pel carrer he vist que tenia taules i cadires (cadascuna d’una mare) he pensat que potser també fa d’això. Li he preguntat a l’home que ha vingut a saludar-me només passar la porta si feien café, m’ha dit que sí i se n’ha entrat a una mena de rebotiga on, pel que he sentit, ha engegat una maquineta d’eixes de càpsules.
Mentre esperava, assegut en la primera taula que he trobat, he mirat el local, buit de parroquians, però ple de tota mena de productes: de primera necessitat com el pa, fins a postals, mel amb denominació d’origen turística, quadres passablement artístics que reproduïen racons visitables del poble… Darrere meu hi havia un moble amb tot d’ampolles de diversos vins que se suposa del territori càtar, i un muntonet de llibres. N’he agafat un, per curiositat; i la temptació l’ha incorporat ja a la meua biblioteca. La carn és dèbil, i justament venia jo de Rènnas.
