Gàlim

Fa tres anys justos d’açò, m’ha recordat ella, i m’ha preguntat si ho trobava una casualitat? És una pregunta amb trampa, perquè siga quina siga la meua opinió, sé que la seua és que no n’hi ha, de casualitats.

Tres anys han passat. El viatge metafòric s’ha acabat i del mocador ara plegat em tornarà els colors que l’hi havia escampat. Potser siga això la no-casualitat que ens ajuntarà hui.