Gàlim

“La vida és un tango”, deia aquell. I aquell altre que en cantava entonava que “veinte años no es nada…”. Vint, potser no; però trenta anys donen per a molt: mireu si no la diferència tecnològica amb què l’amic Partal explicava el 1992 a l’Olleria el Tractat de Maastricht, i com fa anar ara una pissarreta que en aquell moment era ciència ficció.