Gàlim

A taula, dinant, la conversa va bambant sense rumb aparent. De fet, no en té cap. En un dels revolts apareix un matrimoni d’edat avançada que, tot i això, i segons algú dels presents, es manté en un bon estat de salut. Però els anys no perdonen, diu ma mare. A eixes edats, assegura, ‘com menys t’ho esperes, entra la felussera i s’acaba tot’.

Dissimuladament li ho faig repetir. Torna a dir això de la felussera amb una pronunciació insegura, sense saber què és. Em diu que no sap què és, quan li ho pregunte. Tampoc no sap explicar què és l’Any Deu, i ho diu ara i adés. No és gens difícil de relacionar una cosa amb l’altra: quan la fil·loxera va entrar, la vinya es va morir. La felussera va dur l’Any Deu.