Gàlim

Aquest estiu passat, durant els meus desplaçaments a Ontinyent, vaig arribar a deduir que els valencians no fumem. O fumem menys. O som més educats i no tirem les puntes de cigarret per la finestra del vehicle. Per què? Doncs perquè en els pannells informatius que em trobava a l’autovia hi havia avisos sobre el perill de tirar aquelles puntes enceses, però escrits només en castellà i en anglés. És a dir, que als valencians valencianoparlants no ens calia l’advertència.

Ara que ha passat el perill dels focs forestals, els avisos s’han centrat a advertir de la presència de radars que controlen la velocitat. Les indicacions es fan només en castellà, de manera que cal pensar que els qui tenen tendència a excedir-se’n són els castellanoparlants, ja que els hi posen expressament els retolets lluminosos.

També podria ser que aquestes indicacions foren per a tothom, parlen la llengua que parlen. Però això algú podria entendre-ho com la marginació d’una de les llengües oficials i la discriminació d’una part de la població. Ací, la majoritària. Si fóra el cas (cosa improbable vista la sensibilitat per la nostra llengua que tenen el Consell i el govern espanyol), el responsable de la Dirección General de Tráfico espanyola al País Valencià hauria de començar a preocupar-se. La nova llei valenciana de senyes d’identitat li posarà el braç dins la mànega i l’obligarà a usar el valencià. A ell i a tothom. O no és per a això?