Gàlim

…

– Sí, este crec que és el que m’anirà millor. Més prompte o més tard em tocarà tirar mà d’una cadira de rodes, i …

– Esperem que no.

– Esperem que tarde -li he contestat-, però de miracles no me n’ha tocat mai cap a mi.

L’home ho ha dit convençut que li tocava dir-ho, com si m’haguera d’apujar l’ànim. Però no hi ha insistit perquè he seguit amb l’explicació sense drames inútils, com qui explica que d’ací poc haurà de posar-se ulleres per a llegir el diari.

És clar que no fa gràcia, però no té cap utilitat escapbussar-se en un pessimisme com el dels intel·lectuals espanyols de la generació del 98, encara que torne a posar-se de moda a partir del setembre que ve.