Gàlim

Anit vaig veure el programa de Zoom dedicat al valencià, i, tot i que interessant, em va semblar superficial.

No es pot tractar la situació de la llengua parlant d’una convivència de dos idiomes sense explicar com és que competeixen en un territori i en quina condició. La imposició del castellà de fa segles -convertida fa poc en tolerància amb el valencià per a quedar bé-, ha marcat irremeiablement l’actitud dels valencians respecte de la nostra llengua. No explicar la repressió, ni tan sols nomenar-la, deixa coix el reportatge.

A més, féu l’efecte que els únics responsables del dubte lingüístic actual som els valencians, com si els aparells de l’estat no continuaren jugant a la contra. El moment en què es parlà de la prohibició de les llengües no castellanes al Congreso hi aparegué com una anècdota més que no com una repressió. I el cas de la denúncia d’Antena 3 dels senyals de trànsit monolingües de València es carregà a la cadena de televisió, sense recordar que la legislació espanyola obliga al bilingüisme amb el suport dels que l’aprovaren i els que la mantenen i exigeixen.

Són algunes qüestions que vaig trobar a faltar en el programa, que sembla que volia fugir del conflicte. I és precisament en el conflicte on ens trobem.