Savi i amable
Mentre acabava de preparar l’altre dia l’acte a què havíem convidat l’ex-president del Consell del País Valencià, Josep Ll. Albinyana, alguna cosa que no he sabut identificar em va fer ser conscient, tot d’una, de la sort o del privilegi que tinc de conéxer tanta gent interessant.
Ho vaig recordar, encara que no li ho vaig dir, mentre tornàvem en el cotxe a l’hotel on havia de fer nit, després de sopar. I aquella imatge en el cotxe, ahir, se’m va representar a la memòria, per repetida, quan vaig saber que s’havia mort el doctor Antoni M. Badia i Margarit, qui ens va visitar a l’Olleria l’any 1997 per a fer una conferència. La seua saviesa d’arrels profundes i generosa la compartia amb una amabilitat impol·luta i una educació exquisida, de què vaig tindre la sort de gaudir-ne durant tota la seua estada al poble, fins la darrera conversa mentre el conduïa ja camí de l’hotel.
-D’aquella visita queda, en paper i ara digitaltzada, una entrevista que vam fer-li per a l’heroica revista Ubi Thunnus Fremit (Allà on brama la tonyina): La llengua és patrimoni dels parlants.
Fa un any, més o menys, vaig portar a la biblioteca el números que tenia a casa d'”Ubi Thunnus Fremit”, juntament amb altres revistes de caire local que guardava. No sé si estaven tots els números que vau publicar, em sembla que no, però aquest sí que el recorde. Qui vulga o el necessite pot anar allí a consultar-los… (El Regidor de Cultura no cal que vaja….)