Gàlim

Després d’un grapat d’intents per localitzar-lo fent ús de la tecnologia de l’època (el telèfon de cable a la paret i rodeta per als números), va ser ell qui em va trobar. Sembla que havia telefonat a mig poble preguntant per mi: no sabia que en la guia telefònica (un altre fòssil) hi havia mig poble d’Albinyanes.

El vam anar a buscar on havíem dit de trobar-nos i li vam preguntar si se’n vindria a dinar.
– A quina hora dineu els salvatges del sud?

Quan es va fer l’hora, després d’algunes proves i de posar a punt l’escenari per a la vesprada, el vaig carregar en el cotxe i vam anar a buscar la cassola.

– L’Olleria! Quin nom tan estrany per a un poble, va dir seguint amb les bromes.
– Home! Ho dius tu, que vius al costat d’Ultramort?

No va tindre més remei que pegar-se’n quatre i donar-me la raó.

Després de dinar va vindre tot el sarau, llarg de tornar a explicar ara.