Qüestió d’incompatibilitats
És això, que hi ha temporades en què tens més caps que barrets i no pots acudir a tot, com aquesta setmana que ja s’acaba i que m’ha dut cagalló per séquia. I encara em volien comboiar uns per a anar hui a València i demà uns altres a Oriola… Tira, tira: quedem-nos en casa que es fa tard i ve plovent. De fet, ja plou.
No és que ara estiga ociós, però és que he pegat una miradeta pel món dels blocs i m’he trobat dos coses que m’havia perdut per l’abarinto d’aquests dies. Dos coses remarcables personalment.
D’una banda el mestre Frechina ha fet la crònica de l’actuació de Miquel
Gil a Manresa el 6 de novembre passat, quan presentà les cançons que té
embastades per al proper disc, en una de les quals ha col·locat unes
línies meues. No sé com ho va presentar això Miquel (li ho hauria
d’haver preguntat). El cas és que Frechina diu que la cançó està feta
sobre un poema meu. Això m’acollona.
L’altra qüestió està relacionada amb el mític projecte de Roba Estesa.
Hui ha vingut Tòbal Rentero (diu que havíem quedat però jo ho he sabut
quan ha arribat) a ensenyar-nos el mecanisme electrònic que farà sonar
la caixa i que és (almenys a mi m’ho ha semblat) un prodigi de la
tecnologia. Una placa plena de ferrets i connexionetes que amb una pila i
uns altaveus com el polze fan sonar la música de manera espectacular.
Increïble. Cosa de vore i d’escoltar.