Publicat el 12 de febrer de 2008
Plou, per fi, i entrem la roba estesa
No m’agrada que ploga. No és que no m’agrade la pluja, el que passa és
que els efectes esvarosos que té no em són gens propicis. Però la
veritat és que falta teníem que ploguera, que els arbres i plantes es
remullen, que els bancals s’embeguen aigua.
Hem hagut d’entrar la Roba Estesa que no es banye, i ja que la tenim a dins anirem plegant-la i vorem com comencen a prendre forma les històries visuals que li donaran contingut. Tot va avant, a poc a poc però amb decisió.
Les primeres proves ja són físiques, palpables. Comencen a nàixer els gravats per a una de les quatre històries, amb un procés laboriós que arranca amb la tria del llenguatge a utilitzar per al text personalment més relacionat amb Jordi.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Roba estesa per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
va parar de ploure a Gandia. Si no, m’haguera mullat més que González Pons en l’Ebre (perdó, en què pensaria jo?)