Gàlim

Em vaig posar els auriculars de l’iPod de Miquel. Esperava escoltar la versió d’alguna cançó mítica, perquè segons ell es tractava de vore si reconeixia el que sonaria. Encara estava recent la tronada.
Era una premaqueta, una prova a pèl. La guitarra com a únic instrument no em feia vindre al cap res en forma de record. Anava sonant i entrà la seua veu. El vaig mirar que em somreia i jo ho vaig fer també, no sé si un miqueta roig de cara. Allò que cantava ho havia escrit jo, era un tros d’uns dels textos que apareixeran dins de Roba Estesa.
Jo sabia que li havia agradat molt de la primera hora que ho havia llegit, ja fa temps d’això, però no esperava que acabara entre notes. No sé si finalment quedarà en forma de cançó o només com a exercici musical, però jo ja estic pagat. Molt.