Per dir-ho d’alguna manera
Jordi m’havia proposat d’anar posant els textos ací per anar donant a conéixer detalls del ‘Roba estesa’, però començarem amb un de regal, un que (en principi) no anirà en el llibre.
Com que hi havia la idea d’incorporar un pròleg o introducció, vaig anar pensant alguna coseta per si no podíem pessigar a ningú, una mena de justificació dels textos, però per sort tenim un voluntari a qui ja presentarem un poc més avant.
El cas és que allò se’m va quedar pel cap i no he pogut fer altra cosa que acabar-ho (amb alguna baixa neuronal), i ja que tenim aquesta secció per parlar del projecte, l’aprofite i ho pose.
Però les coses van com van, i les dunes d’arena vingueren a substituir les seues. L’espatla absent s’havia endut els diccionaris, i amb el pes eixut del desert ja no quedava res a dir: el silenci era el desenllaç previsible i acceptat, llarg d’un temps fet d’hores que giraven ortopèdiques per rellotges fugitius, hores plenes de minuts veloços que topen amb segons atarantats per l’eternitat inconclusa.
———————————- —————————-
‘Hauries d’escriure un llibre’, em digué. No serà deveres, encara que sense haver-ho vist els diccionaris havien tornat, i jo anava estenent la roba fil a fil amb agulles fetes d’un cel anterior que es volien discretes, en un terrat decididament casolà.