Paraula de féisbuc
Havíem arribat a un cert punt de convivència que ens permetia de suportar-nos. Jo continuava mirant-lo de reüll, sense acabar-me’n de fiar, reconeixent que la mania que li tinc de primera hora és irracional i no completament justificada.
Amb el temps, més que res per pura necessitat, ens hem entés gràcies a una mena de pacte no escrit, ni tan sols proposat. La rutina i algunes dosis de paciència ens han ajudat a conviure en pau però sense alegries.
Però en el caràcter li va la traïció, i per molt bones parauletes que tinga, en això es queda: en paraules foradades. Havia mig fet les paus amb el féisbuc. Diguem que havíem acordat una mena de treva per mirar de trobar punts de confiança, però és impossible. Com pot exigir-me que faça un procés d’actualització que ell mateix m’impedeix de fer?
Res, que molt bona boqueta, molt de voler fer veure que és pràctic i social, però tot és parlar foradat. Paraules sense trellat ni forrellat.
https://www.youtube.com/watch?v=ICnbevTw4WQ